14.09.2008 - 19:24
Per arribar a la selva negra (en alemany originalment Schwarzwald) es pot anar en vols barats fins a Karlsruhe, o en cotxe fins al centre mateix de la selva negra només en 10 hores des de Barcelona. Està més a prop que moltes zones de la península ibèrica. La selva negra pertany a l’estat (Land) de Baden- Württenberg la capital del qual és Stuttgard. Al sud limita amb Suïssa, amb el llac Konstanz com a frontera i la ciutat de Bern (Berna); a l’est limita amb l’estat de Bayern (Babiera); al nord, amb el Land de Hesse i a l’oest amb Alsàcia.
La zona ha estat tradicionalment cobejada pels francesos. Per exemple, després de la II guerra mundial quan les forces ocupants aliades es van repartir el pastís de la derrotada Alemanya els francesos es volien quedar territori fins a Baden-Baden, on tenien el seu cuarter general. Les zones més interiors han estat tradicionalment aïllades i encara avui transitar per les seves carreretes amb corbes constants en forma de 8 és un espectacle pels sentits pel paisatge verd i exuberant que es pot veure, olorar i que es perd en un horitzó de boscos format d’arbres altíssims, rierols, fonts i racons que semblen trets directament dels contes de fades.
Els castells i ciutats de la selva negra tenen en comú l’haver estat destruïts en alguna etapa de la seva història pels francesos. De fet, la zona és limítrofa amb Alsàcia, una zona llargament disputada, de cultura alemanya, però actualment sota domini de l’estat francès. Una mena de Rosselló a l’alemanya per entendre’ns. La capital d’Alsàcia, Strasburg, té un centre històric molt bonic i està separada d’alemanya només pel Rin, l’actual frontera que separa els dos estats. Recentment Strasburg té pactes transfronterers amb la veïna Kehl, a la banda alemanya del riu, i els passos fronterers fa temps que estan abandonats, no com els de la Jonquera. Strasburg concentra també moltes institucions europees precisament per aquest simbolisme. Des de dalt de moltes muntanyes de la selva negra la ciutat és visible. Des d’aquesta banda del riu, mirant cap a Alemanya es pot admirar el perfil de les muntanyes de la selva negra tancant la plana del riu.
A la selva negra molts pobles tenen recordatoris a les esglésies, els cementiris o en llocs destacats, monuments que recorden els caiguts en les guerres franco-prusianes (com a Offenburg) i les dues mundials amb noms i cognoms dels caiguts, a l’igual que recordatoris del jueus perseguits. Alguns fan escruixir de l’elevada mordentat en comparació amb la demografia del poble. Aquesta destrucció és nota més, però, en ciutats grans, la selva negra encara conserva força nuclis de població històrics (Alstadt) visitables. De fet, és una de les principals atraccions, visitar pobles com Gengenbach o Hausach et transporta directament a l’alemanya dels segles XVII i XVIII.
La selva Negra té 3 grans zones força clares: la sud, la centre i la nord. La més recomanable és la centre, des de Freiburg fins una mica més amunt de Bad Peterstal. Els topònims que comencen per Bad, que n’hi ha a cabassos, seria l’equivalent al nostre “caldes”. Vol dir que hi ha alguna cosa relacionada amb l’aigua, normalment són fàbriques, però també banys com en el cas de Freudenstadt que té la plaça més gran d’alemanya. És tan gran que fan una ruta en trenet per la plaça la qual està dividida en 4 parts, en una de les quals hi ha una Brauerei (fàbriques de cervesa) on es menja d’allò més bé. No cerqueu restaurants, a les Brauerei i als biergarten (a la selva negra n’hi ha pocs) és on es menja millor amb l’afegit que pots veure la cervesa que es fan ells mateixos. No demaneu només “una cervesa”, perquè es quedaran esperant a que els diguis quina, tasteu una Heffe weisbier, si demaneu simplement “una heffe”, ja us entendran, la flaire a cereals tira d’esquena. S’ha de dir que allà la cervesa té nivell d’aliment i en alguns llocs és més barata que les ampolles d’aigua.
L’activitat principal a la zona encara és l’agrària, i en concret la fusta. Les empreses de talla i construcció de coses de fusta són a molts pobles: caixes, bobines gegants per cablejat o parquet són alguns dels productes que hi fan. Encara que la fusta és la més visible, també hi ha una important presència d’embotelladores d’aigua (amb gas, naturalment), donat que la presència d’aigua és omnipresent. El turisme també és important, sobretot interior, els estrangers acostumen només a fer incursions a zones molt concretes com Triber i Freiburg, fora d’aquí es fa difícil trobar gent que no sigui alemanya. A part d’això, la conservació que fan del territori és fenomenal i els productes que vénen són de la zona, a destacar la mel (honig) que es pot adquirir a qualsevol casa (generalment ja ho anuncien); llet, les vaques són el bestiar més visible i naturalment la cervesa que es pot adquirir a fàbriques tradicionals (les Brauerei). Alguna cosa havien de fer amb tanta aigua!
Alguns lloc que no es poden deixar de veure són Triber. Triber es coneguda per les seves impressionants cascades. És un parc pel qual cal pagar un entrada simbòlica, un consell que si no us en penedireu: compreu cacauets dels que vénen a l’entrada. Cal anar preparat per caminar una mica, unes dues hores que passen volant, i l’ambient encara que sigui ple agost és frescot. Hi ha tres entrades al parc amb pàrquing en la superior i la inferior, la central té poc espai. I els cacauets? Us deixo descobrir per què son! A part de les cascades l’activitat principal de la zona són els rellotges de cut-cut. Hi ha museus i botigues a dojo totes molt recomenables.
Més al nord hi ha un museu natural de la selva negra, a Gutach, imprescindible per entendre com es vivia a la zona i les característiques geogràfiques i socials. Es una passejada per cases originals que han estat traslladades al museu dins de les quals hi ha gent que realitza oficis tradicionals, animals, i es realitzen totes les activitats que es feien originalment. És un concepte d’ecomuseu desconegut encara al nostre país. La visita és ben bé d’un matí sencer, per dinar no cal anar més lluny de l’entrada del museu. Hi ha moltes botigues de menjar tradicional amb taules per seure.
Una altra lloc, també a prop, és el museu del vidre. Encara s’hi fan peces, per un mòdic preu podeu fer-vos vosaltres mateixos un gerro al gust i bufant vosaltres! Hi ha una enorme botiga especialitzada en productes de nadal de vidre perquè a tot alemany son unes festes molt populars. És interessant veure tot el procés de creació, des de la sorra fins el polir.
Com a ciutats: Freiburg i Baden-Baden són les més recomanables. A Freiburg podem gaudir dels portals de les muralles i dels reguerols d’aigua que recorren tot el centre de la ciutat. Diuen que si et mulles els peus hi tornes. I a Baden – Baden, com no, banys. No pagueu entrada al museu dels banys romans, perquè veureu el mateix que es veu a través del vidre! És una engalipada. I contràriament al que sembla per un preu més barats que els banys d’aquí es pot adquirir una entrada pels banys de dues o tres hores que et deixarà nou.
Un castell visitable amb una història importantíssima és el de Hohenzollern, a l’est de la selva negra. Una branca d’aquesta família seria l’origen dels emperadors prussians, d’aquí que als jardins del voltant del castell hi ha hagi les efígies de tots els emperadors. En l’edat mitjana, l’altra branca van ser protagonistes de lluites en el país suau del qual Tübingen, a prop, n’és avui un testimoni imprescindible, una ciutat molt coneguda per la seva universitat. Del castell és visita una part només, perquè l’altra encara està habitada pels successors de la dinastia, paga la pena fer la visita, encara que no entengueu res, perquè les guies només són en alemany. Un consell, agafeu el tiquet a baix que inclou el bus de pujada i baixada (no es pot accedir en cotxe particular pel temes de medi ambient i espai) més l’entrada. El restaurant del castell, encara que sembli elitista, no l’és pas, els preus són força normals.
L’ideal per dormir és agafar una Gästehaus (literalment: casa de convidats), no existeix res comparable a casa nostra. Són cases particulars, enormes, que lloguen de forma regulada habitacions que no fan servir completament condicionades, tenen les seves categories i aporten molta informació. Les originals només fan esmorzars…però quins esmorzars! I n’hi ha d’altres més grans, recomenables si no es parla alemany, que ofereixen actualment serveis semblants als dels hotels. No cal espantar-se per l’idioma, la gent és molt amable, per ells nosaltres com una raresa fins al punt que per la majoria de la població Itàlia, Portugal o Spanisch és exactament el mateix. Fins al punt que col·loquen Barcelona com a capital de Portugal o Catalunya a sud-Amèrica, per exemple. També cal dir, com a tot arreu, que hi ha gent amb cultura que coneix de la problemàtica del nostre país, però no abunden. La selva negra, té tot això i molt més, a part del paisatge de boscos. És un racó d’Europa per perdre’s, sense cobertura de mòbils, on en ple agost la boira fa que sembli que entris a una altra dimensió. Ideal per descansar si es vol,o als qui els agradi fer caminades per la natura.
Text i fotografies: Cèsar Sànchez
