03.09.2001 - 13:46
L’equip de govern de Calella ERC i el PSC ha descartat quedar-se amb la totalitat
de la fàbrica Llobet-Guri i considera que amb el sector que actualment ja és de
propietat municipal en té prou i de sobres. La fàbrica està dividida en tres parts. La
més gran ja és municipal i una altra està llogada a l’Ajuntament. Els hereus de
Lluís Llobet, propietaris de la tercera part restant, fa més de dos anys que demanen
a l’Ajuntament que els expropiï la seva part, ja que està qualificada urbanísticament,
com tota la fàbrica, com a zona d’equipaments públic. Inicialment, els propietaris
havien fixat el preu del seu espai en 161 milions, però fa poc han decidit
augmentar-lo fins als 465 milions.
L’equip de govern de Calella no vol comprar la resta de la fàbrica
Llobet-Guri. La fàbrica està dividia en tres parts. Una, la més gran, és de
propietat municipal. Una altra està llogada per l’Ajuntament i és la seu
d’una part de l’institut Bisbe Sivilla, i una tercera part és propietat dels
hereus de Lluís Llobet, que reclamen a l’Ajuntament des de fa dos anys
que els expropiï la seva part. El motiu d’aquesta demanda és la
qualificació urbanística de la fàbrica. L’any 1983, quan es van aprovar les
normes subsidiàries, es va determinar que la fàbrica Llobet-Guri es
qualificava com a equipament públic de nova creació per cobrir les
necessitats culturals i esportives de Calella. L’any 1990 l’alcalde de
Calella, llavors el convergent Josep Bagó, va iniciar l’expedient
d’expropiació d’una part de la fàbrica, que és la que actualment és de
propietat municipal. Fa dos anys, els hereus de Lluís Llobet, propietaris
de 2.000 metres quadrats de la fàbrica, van demanar a l’Ajuntament que
els expropiés la seva part, ja que com que era equipament públic no la
podien fer servir. L’Ajuntament tenia dos anys per respondre a la
demanda però no va contestar. Per pressionar, a l’agost de l’any 2000,
els amos van valorar la seva part en 161 milions. En aquest últim any
l’Ajuntament ha negociat amb els propietaris per comprar aquesta part.
Primer l’Ajuntament i els propietaris van discutir sobre si el preu fixat era
just. Quan el consistori va arribar a la conclusió que els 161 milions eren
un preu raonable, van intentar comprar aquesta part de la fàbrica. Però
no va poder ser.
