30.06.2008 - 07:00
AlGalliner és una jove companyia de teatre sabadellenca i és també un grup d’amics que comparteixen el teatre com a modus vivendi. Després d’exportar per tot Catalunya la seva primera obra i el seu primer èxit “Tres Tristos Traumes”, han començat a abordar nous projectes. La funció infantil “Històries de Sabadell” i “Qui talla el bacallà”, que s’estrenarà el pròxim Octubre al Principal, són el segon i tercer capítol d’aquest grup que esperem, tinguin tants èxits com amb el primer.
Windows, Mac o Linux: Windows
Recomana una web: http://www.joventutdelafarandula.cat/
Teniu blog: www.algalliner.com
Pregunta – Ara sou joves, però quan vau començar ho éreu molt més encara….
Xavi – Ui, d’això fa cinc anys, pensa que només per preparar la primera ens vam estar 3 anys, és que teníem setze anyets.
P- com va anar tot?
Xavi – Estàvem en una edat en que a la joventut de la Faràndula no féiem res. Agafaven als petits i als grans, i nosaltres ens quedàvem sense papers. Com que estavem avorrits i ens agradava el teatre i vam dir, vinga va! Ens vam estar un estiu remenant a una llibreria especialitzada de Barcelona però no ens en sortíem.
Albert – Al final la vam trobar per internet! Buscàvem una comèdia per tres personatges, i ho vam posar al google i ens va sortir el “Tres Tristos Traumes” d’en Pascual Alapont. En vam llegir un tros, ens va agradar i la vam demanar.
P – Com qui no vol la cosa, i mira! Ara al Llantiol…
Xavi – Si de fet ja ho parlàvem des de feia temps, el problema és que no ens atrevíem perquè a molts llocs no ens agafaven perquè deien que érem massa joves pels papers que representàvem. Tot i així quan la gent veia el vídeo els agradava…
P – Tot i així vau seguir endavant…
Xavi – Bé, si, havíem mirat de fer alguna altra obra però no havia acabat de funcionar.
P – I escriure alguna cosa vosaltres, per a vosaltres mateixos….
Albert – Ho hem pensat algunes vegades
Xavi – Sí,ho hem pensat però…cadascú té les seves coses i ens anàvem posant en altres històries i ens hem quedat amb els Tres Tristos.
P – I històries de Sabadell….
Albert – Bé, això de fet va ser un encàrrec.
Xavi – Sí, l’Albert és coordinador del Teresa Claramunt d’activitats extraescolars i com que ens coneixien i sabien que féiem teatre ens ho van demanar. La va esriure ell mateix! Ens vam animar entre tots, – i amb l’ajuda de nens del taller de teatre de la Faràndula- en un mes la vam treure.
P – Així doncs sí que us heu estrenat com a autors…
Arnau – La qualitat amb la que AlGalliner ha nascut fa complicat que ens fem el propi text. Hem escrit coses com a monitors de teatre, per a nens per mostres… coses de mitja horeta. Però és molt diferent fer una obra més llarga, amb un nivell presentable… Coneixent altres experiències s’ha vist que demana temps. Cosa que no vol dir que no es pugui fer.
Xavi – La gent que ens havia vingut a veure ja ens ho deia! Era la primera obra que féiem i érem molt joves i la gent es va sorprendre. Hem de dir que el text ens va ajudar molt, és boníssim! I això ara ens condiciona. La resta d’obres que miràvem no ens convencien.
Albert – Fins i tot vam mirar-ne en castellà! Vam pensar en portar-la més lluny i viatjar una mica, però ni així….
P – Però ara sí que esteu preparant el pas endavant…
Xavi – Bé, sí! Es tracta d’una versió que ha traduït l’Arnau mateix d’una pel·lícula del Lars Von Trier.
Arnau – És una comèdia: “El dueño de todo esto” i nosaltres l’hem traduït com a “Qui talla el bacallà”.
Xavi – Vem veure tots la pel·lícula i ens va agradar molt i vam decidir tirar-ho endavant.
Albert – La veritat és que està molt bé. A més, a l’Arnau li fa molta il·lusió ser el director. De fet, va ser ell que ens va venir a trucar a la porta…
P – Perquè a la companyia quanta gent sou?
Arnau – Jo m’estreno. Amb el projecte de fet, entro a formar part d’AlGalliner
Xavi – El grup en sí va nèixer i érem 5 persones. Ara alguns s’han desentès i altres s’han afegit. amb la nova obra ja hem agafat a més gent, som uns 10 i molts ja són grans i actuen en altres coses…
P – I amb els ‘bolos’ que aneu fent us podríeu permetre viure?
Xavi – No! Mai cap de nosaltres ha cobrat res! Tot va per la companyia, sempre ho hem dit. Els diners són per mantenir la companyia.
P – No us plantegeu professionalitzar-vos?
Xavi – Nosaltres fem teatre per passar-nos-ho bé! Més endavant ja veurem! Hem tingut un parell de setmanes perquè un parell de membres s’hi volen dedicar professionalment i estan estudiant per això…..i apreten.
Albert – És que és molt difícil viure del teatre i només del teatre. De tota manera estaria bé professionalitzar la companyia però tenir-ho com una cosa a part.
Arnau – Avui en dia no podem viure de la companyia però això no treu que el producte que fem sigui el més professional possible. Si el producte és bo ja veurem si algun dia els números poden parlar.
P – A més també deveu tenir forces despeses amb els decorats i aquestes coses…
Albert – Bé, si estrenem en un teatre com el Principal, esperem recuperar els diners en dues sessions.
Xavi – Sí, de tota manera intentem “tirar” de tot el que podem….família, amics! Un que treballa en una empresa metal·lúrgica, l’altre què és tècnic, tot ajuda! T’has de moure perquè et surti el més econòmic possible.
P – I per acabar ens podríeu fer un tastet del que serà “qui talla el bacallà”?
Albert – És el cap d’una empresa que se la vol vendre però ha estat barrejat entre els treballadors com un treballador més. Els qui volen comprar l’empresa però volen la firma del director i contracta a un actor…
Arnau – …el que passa que això s’emmerda! És un actor fracassat i a partir d’aquí es creen els embolics. No és una comèdia de situacions, no és de riallada constant, més aviat són les situacions! Intentarem que la gent s’ho passi bé i també que reflexionin sobre “lo puta” que és el món del treball i les condicions d’abús i de poder que s’hi donen.
P – Doncs moltes gràcies i sort
Albert, Xavi, Arnau – A vosaltres.
