19.06.2008 - 08:53
L’aprofitament de la sal que sorgia de l’Estany d’Ivars i Vila-sana durant els períodes de sequera era una dada coneguda. Ara però es pot datar fins als segles XIV i XV gràcies a la descoberta, per part de l’historiador de la UdL Albert Martínez, de 4 pergamins inèdits de 1431 i l’estudi d’altres documents medievals, que ho corroboren.
Els mateixos documents parlen dels canvis de propietaris de l’Estany, des del 1414 fins al 1431, en que va ser comprat pel Capítol de la Seu d’Urgell.Tot just en l’Arxiu Capitular d’Urgell, a la capital de l’Alt Urgell, és on Martínez Elcacho va descobrir els quatre documents inèdits, dins dels treballs de recerca històrica que esta duent a terme pel projecte d’investigació paleoecològica i històrica “4000 anys d’Història de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i de la seva gent”, que està duent a terme el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i la Universitat de Lleida (UdL)
Així gràcies a aquesta troballa i els seu estudi s’ha pogut corroborar que l’ús i l’aprofitament principal de l’estany a la baixa edat mitjana (segles xiv i xv) va ser la recol·lecció de la sal que hi aflorava en períodes de sequera. Aquesta sal es recollia in situ i, posteriorment, es guardava en una casa o cabana situada prop de l’Estany —dins del terme medieval de Montsuar— o bé en sitges ubicades a Utxafava (actual Vila-sana).
Estany Molner
El treball també ha revelat que l’Estany, als segles xi i xii, tot fa pensar que era conegut amb el nom d’estany “Molner”. De fet, aquesta denominació (amb les variants “Moliner”, “Molner” o “Morner”) es recull en un document datat l’any 1063 i en tres del 1188. Ara bé, el primer document conegut en què se cita pròpiament l’Estany d’Ivars (“stagno de Ivarç”), nom que rebé durant els segles posteriors, és de l’any 1375, quan el comte-rei Pere III el Cerimoniós va infeudar tots els drets que tenia sobre la sal de l’estany al comte Pere II d’Urgell.
El projecte d’investigació paleocològica i històrica “4000 anys d’Història de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i de la seva gent” té dues línies de treball: la recerca arxivística de documentació, que ha permès localitzar aquests quatre pergamins inèdits de l’any 1431, i la prospecció arqueològica del seu territori immediat. En relació amb aquesta darrera línia de treball, s’han pogut descobrir dos jaciments de l’Edat de Bronze, tal com ha explicat la coordinadora del treball, Natàlia Alonso.
Amb tot Alonso va explicar que aquest jaciments, dels que no s’ha fet excavacions, no han aportat molta informació i, va dir, no han estat tant espectacular com la informació dels pergamins.
Alonso també va explicar que el fet de trobar-nos en una zona molt cultivada han fet desapareixer les estratificacions que donarien dades dels darrers 600 anys.
Per la seva part Toni Costa, director tècnic del Consorci, va dir que el projecte de recuperació de l’Estany va més enllà de l’espai natural i inclou la de la memòria, la viva i la històrica.
Tots aquests estudis es recolliran en un llibre.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.
