Benet i Jornet: ‘TV3 s’ha de repensar a si mateixa’

El dramaturg Josep M. Benet i Jornet és autor d’alguns programes de ficció de més èxit de la història de TV3 (‘Poblenou’, ‘Nissaga de poder’, ‘Ventdelplà’). Fent balanç dels vint-i-cinc anys de TV3, Benet i Jornet recorda que la televisió pública va gosar proposar fórmules noves per als dramàtics, que després va exportar. Però ara creu que TV3 ha d’invertir més recursos en els programes de ficció, si vol tornar a ser competitiva. També creu que TV3 ha de renovar els continguts.—Després de vint-i-cinc anys, quina és la situació de TV3?

—Històricament, ningú no nega que TV3 va ser molt important en la recuperació i normalització del català, fins i tot en la integració de parlants no catalans. Aquest és un fet indiscutible. TV3 va arribar a ser la cadena més vista a Catalunya, i avui els informatius continuen essent una referència per a la societat catalana. Pel cantó que m’afecta, la dels dramàtics, la de la ficció, TV3 va gosar assajar fórmules noves, que van donar com a resultat espais dramàtics de gran èxit, que encara continua. En aquest sentit, TV3 va prendre decisions molt meditades, però que eren perilloses: la nova fórmula podia no funcionar, podia no agradar, perquè entrava en competència amb uns serials llatinoamericans que funcionaven molt bé llavors. Cal recordar que al principi ningú no sabia fer dramàtics, no sabíem com fer-ne: en aquell moment, per exemple, en una jornada de feina els guionistes aconseguien uns set minuts de ficció, però l’objectiu era d’aconseguir-ne vint-i-cinc. Vam inventar la fórmula de treballar, la va fer la gent de TV3, i la vam exportar, aquesta fórmula.

—Què proposaria a Mònica Terribas?

—Es podria demanar que intentés trobar la fórmula per a aconseguir més inversió en els programes de ficció per aconseguir aquesta complexitat dramàtica (més exteriors, per exemple) que tenen les produccions de fora. No ens podem estar on som. I és una qüestió de diners. Perquè l’àmbit de la ficció depèn molt dels diners. Es fan productes molt acurats i complexos, però econòmicament la ficció és, a TV3, molt per sota dels nivells estatals. I això fa que, a diferència dels nostres, hi hagi productes d’àmbit estatal que poden tenir una complexitat que s’acosta als esquemes de la televisió americana.

Per una altra banda, TV3 hauria de trobar avui la manera (no sé com, perquè no sóc expert en televisió) de renovar una mica els continguts, que engresquessin el públic. I, com a televisió pública que és, mantenint el rigor per camins que no són els mateixos que els de les televisions comercials, que de vegades cauen en terrenys molt baixos, on no s’ha de caure, encara que donin molta audiència, perquè seria rebaixar els continguts en un sentit dubtós. TV3 s’ha de repensar a si mateixa, encara que s’han fet coses, com la innovació del noticiari amb ‘La nit al dia’ o en programes del departament de ‘nous formats’, que han tingut molt d’èxit.

—Creu que TV3 encara té un paper important en la normalització de la llengua?

—El català que es fa servir als programes informatius de TV3 em penso que avui és fins i tot millor que no pas fa vint-i-cinc anys. En l’àmbit de la ficció és més complex: que hi hagi de tant en tant personatges que parlin en castellà crec que és una opció bona, perquè és la manera que una part de la població s’hi identifiqui i això pot ajudar aquests nous espectadors a millorar el seu català. En aquest sentit, la utilització del castellà és una mena d’esquer per a millorar el català. L’altre dia una carta al director del diari Avui es queixava que els dramàtics fessin servir un llenguatge massa groller. És veritat que a vegades no seria necessari, però jo crec que, si és necessari pel perfil del personatge, sí que ha de poder parlar groller, però sempre en català. El llenguatge s’ha d’adaptar al personatge, però utilitzant els recursos que tenim del català i no caient en barbarismes ni castellanismes. En aquest sentit, sóc totalment conscient de la responsabilitat que tenim.