12.08.2001 - 22:00
I no ens referim, com podria pensar els malintencionats de sempre al PP, no. Calp patix des de fa diversos anys una sobrepoblació de gavines que fa estralls tant en el parc natural del Penyal d’Ifach, lloc de nidificació d’esta colònia d’aus, com en les voltants del paratge, sobretot en el recinte portuari. Algunes de les entitats i particulars que es veuen afectades han pres mesures davant d’esta plaga d’aus.
L’increment en la població de gavines va ser un assumpte abordat en el mes de juny per la junta rectora, però encara no s’han introduït mesures per a reduir el nombre d’estes. La colònia d’esta espècie, que en 1988 es va xifrar en unes 200 parelles, en l’actualitat ascendix a més de 2.000 exemplars. Esta circumstància afecta a l’ecosistema del parc natural a causa de la proliferació d’excrements i, d’altra banda, al caràcter agressiu d’esta au que s’alimenta de peixos. Per això, han disminuït les prop de 80 espècies d’aus, entre nidificants, migratòries i errants, que fa 15 anys podien ser observades en el Penyal. A més, la proliferació de gavines també perjudica a la vegetació del parc i als rèptils i xicotets mamífers que habiten en la zona.
La plaga de gavines també afecta al port de Calp. Un dels més afectats és la drassana que es troba enclavat al peu de la reserva natural de l’Ifach, on en les últimes setmanes s’han instal·lat a manera de prova diferents sistemes en un intent d’espantar als pardals. En el club nàutic alguns socis han instal·lats artefactes que van des de rostes fins a mussols de plàstic en els pals dels seus vaixells.
Al marge de la mala imatge i les males olors que emanen dels excrements i restes de peixos i animals que recobrixen les teulades i altres superfícies de la drassana, este ha sofrits danys copiosos a causa del caràcter corrosiu de les defecacions. Davant d’esta situació, els concessionaris de la drassana, a més d’instal·lar un sistema de drenatge en les teulades i modificar la instal·lació d’aire condicionat a fi d’evitar males olors en l’interior i exterior de les dependències, han recorregut a un aparell que emet el crit d’alarma d’esta espècie.
