05.05.2008 - 09:01
De l’any 1951 al 1971 la representació de la Passió del Palau d’Anglesola es va situar al nivell de las que es feien en altres poblacions del país, que encara avui perduren.
Les funcions es recuperarien l’any 1980, durant tota la dècada, fins que la Passió del Palau deixaria de representar-se definitivament.
Aquest fenomen tant artístic com social, ja que mobilitzava gran part del poble, disposa des d’aquest diumenge, dia 4, d’un monument que ho recorda.La iniciativa ha estat obra del Col·lectiu de La Passió del Palau d’Anglesola, juntament amb l’Ajuntament del municipi, que han tirat endavant la creació d’aquest monument. Aquest s’ha situat en un dels parterres de la plaça Generalitat, ben a prop d’on havia l’entrada del desaparegut Teatre Victòria, on es va viure el període més significatiu de La Passió.
Segons va explicar Joan Serradell, president del Col·lectiu, tot i els anys d’innactivitat, es disposava d’un romanent de diners i es van plantejar diferents opcions per donar sortida als mateixos, tot creant quelcom que deixés constància a les noves generacions del poble del que havia estat La Passió.
Finalment es va optar per un monument, on s’ha retallat, sobre planxa de ferro, la silueta de l’enlairament de la creu, que va estar durant anys el símbol de La Passió del Palau, i on, al fons, es pot veure la silueta de l’església parroquial.
Serradell va afegir que La Passió havia estat motiu d’orgull i identificador del poble i que calia preservar-ho.
A l’acte també hi van intervenir Trini Torné, alcaldessa del Palau, i Francesc Carrillo, regidor de Cultura, que van coincidir en la importància de La Passió pel Palau.
Carrillo, preguntat pels mitjans de comunicació, va dir que es podrien afegir noves iniciatives per recordar La Passió que podria anar des de un recull fotogràfic i de premsa a unes jornades, tot i que està per decidir.
La Passió del Palau
La Passió del Palau d’Anglesola té un precedent en el grup de teatre local que va engegar, el aleshores, mossèn Josep Pont i Gol (que arribaria a ser arquebisbe de Tarragona) l’any 1933.
L’any 1948, es comença a gestar al representació de La Passió en català. Es farà el 1951, a partir de l’Auto Sacramental de Fra Antoni de Sant Jeroni “Mort de Nostre Senyor Jesucrist”.Dos anys més tard, el 1953, s’estrena una versió nova, també en català, escrita expressament per mossèn Serra i Janer, titulada “Iesus Christus” que arribaria a comptar amb 43 actes. El text anava acompanyat de la música, també creada per l’ocasió, de mossèn Armengou.
L’èxit de les representacions atreu públic d’arreu, amb un important nombre d’espectadors de l’Aragó. Això fa que, el 1960, es passi a representar en castellà a partir d’un text de José María Portugués. Aquest canvi va generar discrepàncies fins al punt que mossèn Armengou es va negar a que la seva música acompanyés la nova versió. La direcció escènica anava a càrrec de J.A. Rossell, mentre que els decorats eren obra de Francesc Pou i Vila, escenògraf del Liceu de Barcelona. Les funcions s’acabarien el 1971.
Les representacions es van començar a fer a Cal Sori, l’espai que esdevindria el Teatre Victòria, on van continuar fent-se l’any 1980 quan un grup de joves del poble, després d’haver representat “Jesucrist Superstar”, va decidir recuperar La Passió.
L’estat de conservació del Victòria va portar la representació de La Passió, a meitat dels vuitanta, als carrers del poble i a un magatzem, on va tenir lloc l’última funció, el 1990.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum del Palau d’Anglesola.
