07.04.2008 - 16:59
El programador, matemàtic, físic i activista Richard Stallman ha passat aquest cap de setmana pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l’Ateneu Candela de Terrassa i aquest matí ha parlat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Stallman, que és fundador del projecte GNU i de la Free Software Foundation (FSF) és un gran defensor del programari lliure i es dedica a promoure aquesta causa per tot el món.Stallman és el primer programador i ideòleg del sistema operatiu GNU que, juntament amb el ‘kernel’ (nucli) Linux fet per Linus Torvalds, conformen el sistema operatiu GNU/Linux. Tot i això cal dir que el sistema GNU/Linux no és obra tan sols d’aquests dos programadors, sinó que, amb els anys, ha crescut amb l’aportació de centenars de programadors de tot el món i s’ha dividit en diferents distribucions, incloent-hi Ubuntu, Debian, Suse Linux o Mandrake, entre moltes més.
Stallman, que va començar la seva lluita quan treballava al Massachusetts Institute of Technology defensa que tothom ha de poder executar com vulgui un programa informàtic i també ha de tenir el dret de fer-ne còpies i distribuir-lo sense afany de lucre. Però a més, Stallman defensa que els usuaris han de poder analitzar el codi font dels programes, per veure com s’han fet i canviar-lo, si ho veuen necessari, per poder tornar a distribuir còpies exactes de la versió millorada.
Amb aquesta filosofia s’han estès comunitats de centenars d’usuaris que fan ús del programari lliure o que s’ajuden els uns als altres per desenvolupar-lo. Segons Stallman, el programari d’aquesta mena és l’únic programari ètic i responsable que es pot distribuir perquè el programari privatiu amaga el codi font als usuaris que el compren però no en poden gaudir plenament. Per Stallman, els usuaris de programari privatiu en realitat es converteixen en esclaus del programari que fan servir perquè queden a mercè de la voluntat dels seus desenvolupadors, sense tenir cap possibilitat de comprovar que no faci cap tasca que el perjudiqui.
D’altres programadors, com Linus Torvalds mateix, consideren que la lluita per al programari lliure és massa radical i per això defensen la idea del programari de codi obert. De fet, com Stallman mateix va explicar, les diferències entre programari lliure i programari de codi obert són sobretot ideològiques i ètiques. El moviment per al programari lliure posa èmfasi en la idea de que l’únic model ètic de programari és el lliure mentre que els partidaris del programari de codi obert en presenten, sobretot, els avantatges pràctics per davant del programari privatiu.
Segons els partidaris de programari de codi obert, com en el codi lliure el codi font dels programes ha de ser obert, s’ha de publicar, perquè tothom qui ho vulgui el pugui revisar per detectar-hi errors o funcions que puguin perjudicar l’usuari. A més, els programes es poden enriquir així amb l’aportació de molts més programadors com en el cas del programari lliure. Però hi ha algunes diferències possibles en les llicències entre els partidaris de totes dues menes de programari. Per exemple, sota la definició de codi obert es poden posar restriccions a la distribució de programari derivat, com la de no usar el nom i la imatge gràfica de l’original.
Enllaços
Softcatala.org: ‘Free as in freedom’, traducció al català de la biografia de Richard Stallman.
