Es mor l’historiador i polític Josep Benet, figura clau de la resistència i la transició

  • Va ser senador de l'Entesa dels Catalans, va encapçalar la llista del PSUC al Parlament el 1980 i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

VilaWeb
Redacció
25.03.2008 - 08:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) s’ha mort anit a l’edat de 87 anys a l’Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l’Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i va encapçalar la llista del PSUC al Parlament de Catalunya el 1980. Al 1985 va crear el Centre d’Història Contemporània, que dirigí fins el 2000, i va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2000).Vegeu una de les darreres entrevistes fetes a Josep Benet, on l’historiador i polític parla del cartellista i llibertari Carles Fontserè (1916-2007).

La capella ardent de Benet s’instal·larà demà al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i estarà oberta al públic entre les deu del matí i les sis del vespre. El funeral es farà també demà a les vuit del vespre al convent de les monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les.

El dia 27 d’aquest mes arribarà a les llibreries el volum ‘De l’esperança a la desfeta (1920-1939)’, on Benet relata els seus primers anys de vida, del 1920 al 1939. Aquest llibre de memòries, publicat per Edicions 62, va rebre l’onzè premi d’assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas. Benet fa un repàs dels seus anys d’infantesa i d’aprenentatge des de la seva Cervera natal fins a l’entrada a l’escolania de Montserrat i del pas per l’acadèmia Ramon Llull de Barcelona. També tracta tot el període de la guerra. La Fundació Trias Fargas va valorar el llibre com ‘un exercici d’introspecció poc freqüent en la tradició autobiogràfica catalana’, que ‘s’endinsa en els seus orígens i així pot explicar amb claredat perquè és l’home que ha estat’.

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, era membre de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i va ser professor a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.

Va publicar ‘Maragall i la Setmana Tràgica’ (1963), ‘El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps’ (1968), ‘Catalunya sota el règim franquista’ (1973), ‘Marxisme català i qüestió nacional catalana’ (1974) —sota el pseudònim de Roger Arnau— i, amb Casimir Martí, ‘Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista’ (1976), ‘Fets i personatges’ (1981), ‘Exili i mort del president Companys’ (1990), ‘El president Tarradellas en els seus textos’ (1992), ‘L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya’ (1995), ‘La mort del president Companys’ (1998) i ‘Carles Rahola, afusellat’ (1999). I més recentment: ‘Domènec Latorre, afusellat per catalanista’ (Edicions 62, 2003), ‘Escrits en defensa pròpia’ (Proa, 2003), ‘El president Companys, afusellat’ (Edicions 62, 2005).

Senador més votat el 1977

La coalició catalanista i d’esquerres ‘L’Entesa dels Catalans’ de 1977 va rebre el suport del PSC(C), el PSOE, el PSUC i ERC. Els tres candidats per la circumscripció de Barcelona van ser Josep Benet, que fou el més votat de tot l’Estat amb més d’un milió tres-cents mil vots, Francesc Candel i Alexandre Cirici.

Durant la campanya electoral del 9-M va donar suport al candidat de CiU Josep Antoni Duran i Lleida.

‘Exemple de dignitat i valor’

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, destaca que va ser una figura fonamental tant en el camp polític com en la vessant d’historiador, ‘un exemple de dignitat i del valor que va tenir tota una generació’. En declaracions a TV3, ha glossat la seva figura i ha dit: ‘Hauríem de vetllar perquè la gent jove tingui coneixement d’aquestes figures i ens acompanyin més enllà de la seva trajectòria vital. (…) Hem hagut de lluitar molt per la democràcia en aquest país’.

L’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, creu que Benet ‘se’n va amb la motxilla plena’, havent fet moltes coses per Catalunya. El president José Montilla també ha lloat la contribució de Benet a la història del país.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha dit que el país perdia una de les persones que havia sabut entendre el poble, i havia aconseguit la unitat per rellançar el país.

El vice-president de l’executiu català, Josep Lluís Carod-Rovira, ha qualificat Benet de persona ‘clau en la història de Catalunya, tota la gent que ve del moviment democràtic catalanista contra el franquisme ho sap’.

El vicepresident d’ICV, Jaume Bosch, s’ha referit a Benet com un ‘punt de referència nacional’, al mateix temps que ha assegurat que la figura de l’historiador era ‘patrimoni de tots els catalanistes i de la gent que lluita per un món més just’.

També el director del Museu d’Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha lamentat la mort de Josep Benet, de qui ha destacat el seu compromís total amb Catalunya. En declaracions a Europa Press, Sobrequés ha subratllat la lluita de Benet contra la dictadura franquista i l’estudi de la història de la Catalunya contemporània, especialment del segle XIX, de la Setmana Tràgica i de la figura de Lluís Companys.

El dissenyador gràfic Enric Satué fou autor del cartell electoral del PSUC el 1980, una imatge innovadora i audaç protagonitzada per Josep Benet. Satué ha dit que havia desaparegut una persona ‘de les poques que quedaven d’una talla important’ i ‘el president de la Generalitat que jo hauria volgut’. Per a Satué, ‘Benet era un personatge extraordinari, una referència insubstituïble’, allunyat de ‘l’abraonada prepotència dels poderosos’. El dissenyador ha remarcat la ‘capacitat de sorprendre de Benet’, fins al punt que la seva mort coincideix amb l’aparició del primer volum de les seves memòries.

(Foto: El cartell que Enric Satué va fer per a la llista del PSUC al Parlament de Catalunya el 1980, encapçalada per Josep Benet.)

Enllaços
Entrevista feta a Josep Benet, on l’historiador i polític parla del cartellista i llibertari Carles Fontserè (1916-2007).
Entrevista a ‘Barcelona metròpolis mediterrània’
Biografia a l’AELC, L’Enciclopèdia i la Viquipèdia.
Notícia relacionada a VilaWeb: Josep Benet avisa que el PSOE i el PP provaran de pactar una nova LOAPA.
El bloc de l’Enciclopèdia.
Blocs de MésVilaWeb que en parlen: Chào ông Viêt Nam, El bloc de Carme Andreu.
Bloc del president del parlament, Ernest Benach: L’ètica i la moral de Josep Benet tornar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any