Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  17.03.2008  06:00

Najat El Hachmi: 'Necessito tocar de peus a terra'

Entrevista de VilaWeb TV amb la guanyadora del Premi Ramon Llull

Men?ame
 

Des que fou proclamada última guanyadora del Premi Ramon Llull, l'escriptora de Vic Najat El Hachmi no para. Amb vint-i-vuit anys, un nen i carregada de compromisos editorials, El Hachmi demana de 'tocar de peus a terra' en aquests 'moments decisius' de la seva vida. En aquesta entrevista explica com ha viscut les setmanes ulteriors al premi, opina sobre la immigració de Vic i comenta per què es va abstenir a les eleccions del 9 de març.

El Hachmi, que va néixer al Rif i que té de llengua materna l'amazic, als vuit anys va arribar a Vic, on va aprendre de llegir i d'escriure en català. De la 'lectura voraç' de les novel·les de Mercè Rodoreda i dels contes de Pere Calders, en va néixer la necessitat d'escriure, diu, i reivindica Salvador Espriu com uns dels escriptors que 'més han aportat a la literatura'. D'adolescent va descobrir Quim Monzó, 'un referent per la seva modernitat i la seva escriptura trencadora'.

A 'L'últim patricarca', la novel·la premiada, El Hachmi narra la història d'un immigrant magribí que s'instal·la en una ciutat catalana de l'interior i es troba confrontat amb els canvis culturals que viu la seva filla. Tot i ésser una novel·la de ficció, l'autora reconeix que 'és una mica autobiogràfica' i que, per exemple, 'la ciutat que s'hi descriu pot ser qualsevulla, però és evident que és Vic per a qui la conegui'.

'L'últim patriarca' és escrita en un estil àgil, a vegades sorprenent, fins i tot exòtic per alguns crítics. 'M'he divertit molt recuperant les estructures narratives de l'oralitat que fan servir les dones del Rif per explicar-se històries', diu, i 'incorporant expressions i fórmules amazigues, que he hagut d'adaptar al català'.

Fa quatre anys, El Hachmi va publicar el seu primer llibre, 'Jo també sóc catalana' (Columna), un recull de narracions estrictament autobiogràfic, que tracta de la identitat. En més d'una ocasió, El Hachmi ha demanat que no la fessin símbol de res i que no l'etiquetessin. 'Sóc una escriptora catalana', diu, i 'amb això n'hi hauria d'haver prou.'