20.02.2008 - 17:00
Lobjectiu de la campanya ‘Millor que una bossa de plàstic’ que la cadena Bon Preu ha llençat és conscienciar de la necessitat de no utilitzar bosses de plàstic i reduir en 10.000.000 la xifra de bosses utilitzades, durant el 2008. Per aquest motiu una de les mesures que saplicarà és pagar 0,02 cèntims deuro per cada 10 euros de compra a aquelles persones que no utilitzin bosses de plàstic. La idea és tornar-los el cost que té la bossa i conscienciar-los del benefici que suposa no fer-ne ús per cuidar el medi ambient.Aquesta nova campanya és un pas més per reduir el consum de bosses de plàstic. Lany 2006 Bon Preu ja va llençar una campanya de medi ambient sota el lema Consum més Natural, on es convidava als consumidors a actuar per cuidar el medi ambient, consumint productes ecològics, benzina biodièsel i utilitzant formats diferents a les bosses de plàstic.
Al llarg de lany 2007 els clients de Bon Preu han utilitzat 50.000.000 bosses de plàstic, i la intenció de lempresa és utilitzar-ne 40.000.000 durant aquest any.
Aquesta campanya es basa en fomentar la reutilització fent ús de caixes de cartró i bosses reutilitzables, entre les quals destaca un nou format de bossa compostable, totalment biodegradable, que tindrà un cost de 0,05 cèntims deuro, o la bossa multifuncional, que té una gran capacitat. A banda de potenciar lús daquests diferents formats, la bossa de plàstic de Bon Preu es transforma: el seu tamany serà més petit, de plàstic transparent i lanagrama estarà imprès en una sola tinta (tintes a laigua), per generar el mínim de contaminació i reduir el volum de plàstic. Des del Grup Bon Preu també es vol fomentar lús del cabàs o del carret de compra, entre daltres.
La campanya compte amb el suport del departament de medi ambient, de lAgència de Residus de Catalunya i de la Fundació Catalana per la Prevenció de Residus i Consum Responsable.
Lobjectiu principal dels elements reutilitzables és continuar amb la línia iniciada fa més de sis anys per reduir al màxim el consum de bosses de plàstic. Se seguiran oferint elements reutilitzables com la caixa o la bossa rígida, i es canviarà el format de la bossa compostable-biodegradable perquè sigui encara més pràctica.
Totes aquestes opcions es poden trobar a qualsevol supermercat Bonpreu, Esclat o Orangutan, i lobjectiu és oferir alternatives a les bosses de plàstic tradicionals, perquè cada vegada sutilitzin menys. Des de Bon Preu es vol aconseguir que el consumidor cada vegada sigui més conscient de la importància que té no utilitzar bosses de plàstic.
La bossa reutilitzable compostable : substitueix la bossa anterior i tindrà un format més petit i pràctic perquè tingui la mateixa utilitat que la bossa de plàstic. Aquesta bossa tindrà un cost de 0,05 cèntims deuro, es pot utilitzar diferents vegades i al final el client té la possibilitat dutilitzar-la per evocar-hi la matèria orgànica en làmbit domèstic.
La caixa de cartró: és un format que Bon Preu ja va incorporar a les seves botigues lany 2002 i que el 2006 va canviar per a fer-lo més pràctic. Té un cost de 0,60 cèntims deuro i, quan sespatlla, es pot canviar gratuïtament al mateix establiment.
La bossa reutilitzable rígida: és gran i resistent i apte per ser utilitzada diferents vegades, no només per a la compra sinó també per a daltres usos quotidians. Té un cost d1 euro i també es pot canviar gratuïtament per una de nova quan estigui vella o feta malbé.
Continuant amb la línia mediambiental, el Grup Bon Preu segueix amb la tasca de potenciar i augmentar lassortit de productes ecològics en els seus establiments. Es té previst introduir noves referències de productes ecològics i ubicar-les de manera destacada en els lineals, per tal de donar-los a conèixer entre els consumidors.
Paral·lelament a les diferents accions que es desenvolupin amb aquesta campanya de medi ambient de Bon Preu, el grup continuarà fomentant la venda de la benzina biodièsel, que actualment ja es pot trobar a les onze benzineres Esclatoil ubicades a Vilafranca del Penedès, Valls, Vinyols i els Arcs, Sant Joan Despí, Malla, Vic, Figueres, LEstartit, Hostalric, Llagostera i Sant Pere Pescador. Cal recordar que aquest és un combustible amb menor impacte ambiental i que permet reutilitzar olis reciclats. El seu ús no presenta cap inconvenient pels cotxes ja que a banda dels beneficis ambientals (reducció dels gasos emesos, reducció de lefecte hivernacle o revalorització dels olis reciclats), té major lubricitat i ajuda a allargar la vida del motor.
El biodièsel dEsclatoil és majoritàriament del tipus BDP-10, amb un 90% de gasoil i 10% oli (verge o reciclat), que és la barreja més utilitzada en el sector. Cal recordar que el Biodièsel es va començar a utilitzar a principis dels anys 90 als països del nord dEuropa i aquí es va introduir a principis del 2000. Bon Preu va ser el primer distribuïdor que va sortir al mercat lany 2005. Des de la seva introducció a Esclatoil tots els vehicles de lempresa han posat aquest combustible amb lobjectiu de desenvolupar un compromís actiu amb el medi ambient.
Lany 2002 el Grup Bon Preu va fer realitat la primera campanya de medi ambient donant a conèixer les diferents accions que lempresa feia en aquest àmbit i el 2004 va encetar la campanya Ara et toca a tu, en la qual es feia protagonista al consumidor perquè era ell que havia dexplicar quines iniciatives feia en làmbit domèstic per millorar el seu entorn. Lany 2006 es va llençar la campanya Consum més natural, en la qual es potenciava que el consumidor fós mediambientalment responsable fent ús dels elements reutilitzables enlloc de les bosses de plàstic, de la benzina biodièsel o comprant productes ecològics.
A banda de buscar sempre la implicació dels consumidors, el Grup Bon Preu ha treballat sempre per minimitzar lús dembalatges i potenciar lincrement de materials reciclables establint diferents clàusules amb els seus proveïdors.
Per últim, a banda de la introducció dembalatges reutilitzables, de la benzina biodièsel i de la difusió dels productes ecològics, cal destacar que Bon Preu genera energia des de principis del 2006 gràcies a la installació de plaques solars fotovoltaiques a lobrador i al magatzem frigorífic, de Balenyà (Osona). Lús duna energia renovable com la solar permet estalviar la producció equivalent denergia tradicional i reduir lemissió de gasos defecte hivernacle.
Catalunya consumeix 10.000.000 de bosses de plàstic per setmana
Els consumidors catalans utilitzen cada setmana 10 milions de bosses de plàstic dun sol ús per transportar les seves compres. Al cap de lany això genera 192.651 tones de residus de plàstic. LAgència de Residus de Catalunya (ARC) fa un any que negocia un conveni amb el Consell dEmpreses Distribuïdores dAlimentació de Catalunya (CEDAC) per reduir lús de bosses de plàstic dun sol ús en botigues i centres comercials de manera voluntària i amb la collaboració dels consumidors.
La Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha fet propostes més concretes. En tres anys, Catalunya hauria de reduir, com a mínim, un 60% el consum de bosses de plàstic i un 90% en sis anys. Per aconseguir-ho, la millor via seria la creació lany 2008 duna ecotaxa de 20 cèntims deuro per cada bossa.
El consum desmesurat de bosses de plàstic dun sol ús (generalment produïdes a partir del petroli) provoca contaminació i emissió de gasos que provoquen el canvi del clima. Per exemple, reduir una bossa per càpita anual a Catalunya estalviaria a latmosfera 117 tones de diòxid de carboni. També hi ha alguns estudis que indiquen que les bosses de plàstic abandonades shan convertit en una de les primeres causes de mort de les tortugues marines (que shi asfixien o intoxiquen).
Altres països shan avançat
El govern xinès prohibirà el repartiment gratuït de bosses de plàstic a tots els supermercats, grans magatzems i botigues, i a partir de l1 de juny tots els clients hauran de pagar per utilitzar aquestes bosses. Lobjectiu daquesta mesura és reduir els 3.000 milions de bosses de plàstic que es consumeixen diàriament a la Xina i fomentar la defensa del medi ambient i la sensibilització dels habitants en un dels països que més ha incrementat els nivells de pollució en els darrers anys. Paral·lelament a la reducció de lús de bosses de plàstic també sha fet una crida a la població perquè utilitzin bosses de tela i cistells.
Cal destacar que actualment a la Xina el plàstic ja forma part del paisatge urbà i també del camp. Per posar un exemple, a Shenzhen, la ciutat més moderna de la Xina, sutilitzen 1.750 milions de bosses de plàstic cada any i aquestes tarden 200 anys a descomposar-se.
El govern australià es proposa eliminar lús de les bosses de plàstic de les compres seguint la iniciativa de la Xina. El ministre de Medi Ambient va assegurar que les bosses de plàstic estan fent malbé el sòl i la fauna dAustràlia i es té previst començar a tractar aquest tema el proper mes dabril per posar un pla a la pràctica a finals dany. El mateix ministre considera que la majoria daustralians donaran suport a una mesura que acabarà amb les bosses de plàstic gratuïtes que es distribueixen als supermercats i a daltres comerços.
Londres ha declarat la guerra a les bosses de plàstic. El mes de novembre va començar a Londres un procés legislatiu per prohibir la distribució gratuïta de bosses de plàstic. Lobjectiu és conscienciar la població perquè les utilitzi de manera responsable tenint en compte que una bossa sutilitza una mitjana de quinze minuts i, en canvi, tarda segles a descompondres. En alguns pobles sha rebut aquesta iniciativa positivament i sha tornat a lhàbit danar a comprar amb cabàs. Els que no portin aquest sistema poden comprar una bossa compostable per 7 cèntims deuro.
Països com Sud-àfrica, Irlanda o Taiwan cobren el client per lús de bosses o, sinó, les autoritats cobre impostos a les companyies que les distribueix. A Bangladesh i a parts dAlaska ja les han prohibit, i la ciutat de San Francisco (Califòrnia) ha estat la primera dels Estats Units que prohibeix les bosses de plàstic de la compra, que no siguin biodegradables, des del novembre del 2007. El municipi Leaf Rapids (Canadà) va prohibir lús de bosses de plàstic a les botigues a labril del 2007.