Entrevista a Carlota Olcina

Barcelonina d’adopció, sabadellenca d’arrel. Més coneguda com la “Núria” del cor de la ciutat, actuarà al Principal el 24 de Febrer en l’obra “Carta d’una desconeguda”. Entre els seus últims treballs destaquen l’actuació al film “Salvador” i la nominació per als premis Butaca com a millor actriu de repartiment per “L’agressor”. Alegre i atenta ens dedica el seu temps davant del gat de Botero, en ple Raval barceloní.Perfil d’internauta

Windows, Mac o LINUX? Ara Mac

Pàgina d’inici? Google

La informació a la xarxa…. Sempre he preferit el paper

Recomana un espai a la xarxa: Últimament visito força el YouTube

Tens blog? Jo no, el meu representant sí: http://www.walter-garcia.com/02.llista.html

Esteu enmig de la gira amb “Carta d’una desconeguda” i sembla que us va força bé. Quan actueu a Sabadell d’aquí poc només ho fareu per un dia, com ho veus? Contenta per venir o trista perquè només uns 300 sabadellencs us podran veure?

En part molt contenta perquè és molt bona senyal, hi ha una bona acollida i estem tenint èxit, però també amb pena. Estaria molt bé que ens hi poguéssim estar un cap de setmana sencer i que més gent ho pogués gaudir.

Sap greu que tant poca gent us pugui venir a veure. Quin diagnòstic fas del teatre sabadellenc, a nivell d’espais i de programa?

Penso que està molt bé que a Sabadell és programin molts dels espectacles que es fan a Barcelona. La cultura no s’ha de centralitzar, ha d’anar a tot arreu i tothom ha de tenir les mateixes oportunitats de veure les coses. Sí que és cert però que és una pena que amb la cultura teatral que hi ha a Sabadell, d’on han sortit molts actors i on la gent està molt interessada i vinculada, no hi hagi més funcions i espais perquè la gent en pugui gaudir. És una llàstima.

La majoria d’actors, per això, heu “saltat” a la fama gràcies a la televisió i les series. És possible avui en dia treballar d’actriu sense haver de passar per la televisió?

És clar, el que passa que has de tenir molta sort. Tothom sap que la televisió està molt més ben pagada que el teatre i amb una sola funció per temporada seria impossible.

En el teatre no es paga tant, però tampoc és un espectacle de masses. Podríem dir que no és una cosa que es pugui permetre tothom?

Realment el teatre és car. És evident que no és una cosa assequible a tots els ciutadans. Sap greu perquè hauria de ser un dret per a tothom el decidir entrar a la cultura d’una manera o d’una altra. El que no sé és què s’hauria de fer, suposo que és un problema de com es distribueixen els diners, però tot plegat és complicat.

En la passada edició dels premis de cinema i teatre en català, premis Butaca, vas estar nominada a millor actriu de repartiment per l’obra “L’agressor” i guanyadora, junt amb tot l’equip de “Salvador”, del premi a millor pel·lícula. Quin dels dos sents més teu?

Estic orgullosa de les dues, a més era el primer cop que estava nominada i em feia molta il·lusió. Són uns premis que decideix el públic i els valoro molt, perquè en el fons estem fent teatre per ells i no per nosaltres mateixos. Som el que som gràcies al públic. Pel que fa als dos treballs: “Salvador” ha estat una experiència brutal i m’ha agradat molt, i “L’agressor” m’ha marcat de manera més personal, i la porto molt a dins, però amb les dues he gaudit molt.

A “Salvador” es reivindica la revisió del cas Puig Antich, i a “L’agressor” es critiquen els abusos a menors; el teatre i el cinema continuen sent espais de denúncia?

Evidentment, el teatre és molt ampli i serveix per infinitat de coses. És un art viu, que serveix per fer pensar a les persones o per reflexionar i reivindicar idees. També és veritat que sovint es té la concepció que és una cosa molt intel·lectual però és totalment lícit anar al teatre per distreure’s amb un espectacle visual, o per sentir, el teatre també és sentiment. És trist quan es va al teatre i no se sent res. Pensar que hi pot haver algú que va a veure un espectacle amb gent viva i coses vives i no es mou de la butaca em fa molt mal. De tota manera hi ha, i hi ha d’haver, teatres per a tots els gustos perquè de gent som molta i molt diferent. És meravellós poder anar al teatre i cagar-te en alguna cosa amb la que no hi estàs d’acord.

Un exemple de denúncia dins el vostre gremi el tenim amb la vaga de guionistes dels EUA. Què en penses de les seves protestes?

Sense guionistes no seríem res, perquè la major part del que es fa a teatre, televisió i cinema surt de les seves mans. Fan una feina realment important. El que més admiro en aquest cas és el suport que estan tenint de tots els professionals que els envolten. No treballen, s’han paralitzat i s’han fet curtmetratges molt bonics tot explicant el que reivindiquen. Està molt bé que demanin el que és seu, perquè s’ho mereixen. Que sinó els diners se’ls acaben emportant els mateixos!

I per últim, tens algun projecte que t’agradaria portar a Sabadell?

Estic contenta que de moment dos dels últims espectacles que he fet, hagin vingut a Sabadell. És la meva ciutat i sempre em fa molta il·lusió actuar-hi.

Doncs moltes gràcies

A vosaltres