19.12.2007 - 14:54
Jofre Carnicer és membre del col·lectiu Prou Publicitat! Ja som feliços, gràcies, que aquest passat diumenge, a mode de presentació, va muntar un mercat d’intercanvi a la Plaça del Gas de Sabadell. Aquest col·lectiu pretén posar sobre la taula el debat sobre l’actual model de consum i publicitat massiva adscrit a la civilització capitalista. Crítica, reflexió i propostes alternatives per trencar la dinàmica de mercat que marca les nostres vides, especialment durant aquesta època de l’any.Currículum d’internauta
Windows, Mac o Linux? Mac.
Quina pàgina d’inici tens? La del meu correu, Yahoo.
La informació a la xarxa a… Estic a llistes de correu, però no tinc un patró fix. Ocasionalment entro a Vilaweb.
Recomana’ns un espai a la xarxa: Les webs del tema que ens ocupa; adbusters, consumehastamorir, casseurs du pub.
Tens blog? No.
Com neix Prou publicitat! Ja som feliços, gràcies?
En converses de cafè, comentant l’impacte creixent de la publicitat en la societat, i a partir de viatges que alguna gent havia fet a països on aquesta hipertròfia publicitària està més avançada. Vam veure la necessitat d’obrir un debat per plantejar la regulació de la informació publicitària en els espais públics. No es tracta tant de liderar aquest moviment sinó de crear un punt d’inici d’una xarxa; nosaltres hem elaborat uns materials i el que ens agradaria és que qualsevol col·lectiu que hi estigui interessat se’ls apropïi. Obrir una xarxa i que la liderin totes aquelles persones que ho desitgin.
Així la vostra tasca consisteix en estimular aquest debat i donar informació per tal de conscienciar a la gent?
Estem en una fase molt inicial. De moment el que hem fet és, per una banda, organitzar aquest mercat d’intercanvi com un acte de presentació, i per altra banda estem treballant en una línia més d’investigació. Ens estem reunint amb gent del Consell Audiovisual de Catalunya estudiant quina és el marc legal actual de cara a desenvolupar propostes concretes. Dins del que seria pròpiament lluita social hem elaborat una sèrie de materials, com adhesius per denunciar espais sobrepublicitats, i volem fer un decàleg de mesures que els diferents col·lectius puguin reclamar si tenen ganes de treballar en aquest sentit.
En una societat capitalista, amb un model econòmic neoliberal, com es combaten el consum i la publicitat?
És veritat que és molt difícil, però també és veritat que en un context de crisi energètica com en el que estarem d’aquí a uns 10 anys, on es preveu que es produeixi un esgotament del petroli i que canviïn molt les dinàmiques materials de la societat, això canviarà. Aquest consumisme desenfrenat en el que ara vivim s’acabarà simplement perquè s’acabarà la vessant energètica que el sosté. El model actual de consum no és sostenible. Aquesta transició serà més fàcil en la mesura en que comencem a treballar quan més aviat millor en aquest sentit.
El consum i la publicitat, però, són conseqüències directes d’un model econòmic capitalista, són part indestriable d’un fenomen més estructural…
Estan plenament integrats en el model capitalista neoliberal. Són armes, no tan sols a nivell de mercat, sinó també a nivell polític, armes relacionades amb el pensament únic i la simplificació dels arguments. El consum i la publicitat són eines de màrqueting comercial i de màrqueting polític i tenen efectes perniciosos en el sentit que alliberen missatges irresponsables, individualitzadors i simplificadors de la realitat.
Però si volem combatre consum i publicitat, no cal combatre tot el model econòmic, social i polític que els genera? No caldria repensar, doncs, tot el model?
El model econòmic actual no durarà gaire, perquè, com et deia, es basa en el petroli, i aquest s’acabarà d’aquí a uns 10 anys. Anem inevitablement cap a un canvi de model social, i això pot ser més o menys traumàtic en la mesura en que fem campanyes d’educació i de sensibilització o promovem una sèrie de valors alternatius als que dicta actualment el sistema. El món ja està dins d’aquest procés i molts dels conflictes geopolítics actuals, la guerra d’Iraq n’és un bon exemple, estan al darrera d’aquesta situació.
I quin model alternatiu proposeu?La meva opinió és que cal anar cap a models econòmics que usin energies ambientalment sostenibles, models econòmics amb sobirania alimentària, és a dir, producció i gestió local dels aliments, models solidaris i models que assegurin una veritable assistència social a la gent, s’han de recuperar moltes necessitats socials bàsiques, especialment en l’àmbit de la sanitat i en el de l’educació. Tornant a la publicitat, des de sectors de l’esquerra transformadora hi ha gent que comença a parlar de la necessitat d’una educomunicació, educar a la gent per a una recepció crítica dels missatges que arriben a través dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies, això es podria aplicar també al camp publicitari?
Això és essencial, hi estic molt d’acord, i de fet aquest és un dels punts que nosaltres estem treballant conjuntament amb Aulamedia, un col·lectiu de mestres d’arreu dels Països Catalans que treballa precisament l’educació a través dels mitjans de comunicació audiovisuals. Crec que és molt important que en aquest àmbit hi hagi una voluntat educativa, pedagògica i de construcció social i que hi hagi Consells Audiovisuals independents que regulin aquestes qüestions. Aquests paràmetres haurien de ser un deure per a tots els mitjans de comunicació, tan públics com privats.
Per acabar, creus que realment ja som feliços?
Bé, ho intentem, no? Jo espero que sí, vaja. Cal intentar-ho, com a mínim.
