Notícies

Divendres  30.11.2007  00:04

L'heterogeni i heterodox Albert Roig es destil·la en el poemari 'A l'encesa'

Es publica 'A l'encesa' (Ed. 62) d'Albert Roig, sisè Premi de Poesia de Sant Cugat

Men?ame
 

Escriure i rescriure gairebé el mateix llibre una vegada i una altra ha estat la constant de la vida poètica d'Albert Roig. L'any 2002 va aplegar tota la seva poesia a 'Córrer la taronja (1979-2001)'. En aquell moment Albert Roig es pensava que no tornaria a escriure cap més poema. Però en aquests set anys tot d'encàrrecs (una cantata infantil, una òpera, un espectacle de videodansa...) l'han esperonat a cercar el camí del poema, un poema amb un escreix de maduresa.

El resultat, el trobem al llibre 'A l'encesa', Premi de Poesia de Sant Cugat.

Coincidint amb el llibre, s'ha editat el compacte 'Salvatge cor', que aplega els temes amb música de Krishoo Monthieux i la poesia d'Albert Roig, un espectacle de videodansa que es pogué veure a l'Artenbrut el juny del 2004. Podeu escoltar-ne el primer tema, 'Serp' (MP3). A més, la pàgina Transports Ciberians ofereix fragments en vídeo de l'espectacle. En aquesta mateixa pàgina, hi trobareu uns quants treballs més d'Albert Roig: 'A l'encesa. Nit' i 'A l'encesa. Un riu, la nit', amb fotografies de Manel Esclusa; també, 'Sonet: Variacions 1991-2001' i 'Verges i gossos. Sàtires', amb fotografies d'Albert Aragonès.

Fer marrada
'A l'encesa' compila els poemes sorgits de tots aquests treballs i poemes escrits al Brasil, la seva segona casa. A Roig, li costa el poema. Diu: 'Per fer un poema fas una marrada. Amb el capítol 'Flor d'escarabat', m'hi he barallat cinc anys. El vaig reprendre arran de la cantata per al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, que em va encarregar Carles Santos. Després d'aquest encàrrec, el poema es va alliberar. I 'Roses de gos' també va lligat a la música, arran d'un encàrrec d'una òpera, que em van fer Iban Beltran, Carles Cugat i el músic Francesc Capella. I el capítol 'Morro de gos' és un homenatge als poetes marginals del nord-est del Brasil, un homenatge a aquests grans poetes que ningú no coneix: Manoel Bandeira, Manoel de Barros, Ferreira Gullar, João Cabral de Melo (João Cabral, el coneixem aquí perquè va ser cònsol i amic de Brossa, però és molt desconegut al món). I també és un retrobament amb la natura, molt plaent al Brasil, una visió de la natura, una visió de la pobresa, i vaig cap a la nit, la màgia i la 'cachasa'.

Albert Roig ha ordenat cronològicament els poemes, de manera que es poden llegir com un relat de les coses que li han passat aquests set anys: 'És com una radiografia espiritual meva: la primera part va lligada a la mort del meu pare i a la idea del poeta, que és el separat. La segona parla de l'erm, que és això que resta de Catalunya, un espai erm, ple de grues. Després arriba la fugida cap al Brasil. I a l'última part el separat ha de respondre a un destí i ha de tornar... a l'erm. I aquí s'acaba la novel·la. I encara que parli de mi, em penso que parlo de tots els catalans.'

L'editor, Jordi Cornudella, apunta: 'Després de donar per tancada, en certa manera, una etapa, Albert Roig fa amb aquest llibre una revisitació del món poètic propi, però també fa un pas endavant, des d'un punt de vista lingüístic, amb poemes més llargs i narratius, que emparenta amb el teatre. Aquest és un llibre realment important. Els qui segueixen la poesia d'Albert Roig hi reconeixeran la seva veu de seguida, però també hi reconeixeran un escreix de maduresa, la que dóna l'edat.'

I Roig: 'Rescriure és la lluita per cercar la senzillesa, la naturalitat. Per trobar-la, de primer has de matar el jove, el virtuós, que no és natural. De gran t'adones que allò que havies escrit no és allò que ha de ser i ho refàs. Però ara espero no canviar-ho gaire més.'

Acaba Cornudella: 'Dels poetes de la seva generació, Albert Roig és una de les puntes de llança indiscutibles, que hem de tenir en compte en el panorama contemporani.'

M. S.

Men?ame