Caragol, trau les banyes al sol

A juliol, ni dona ni caragol: diu el refrany. També diu que la dona tot l’any és bona. No podem dir el mateix del caragol, ja que hi ha algun mes a l’any que no n’hem de menjar. Encara que avui dia ja hi ha granges de caragols que els crien i ens els presenten fins i tot en pots de conserva.Després de les tronades amb aiguats forts d’aquests dies passats és un bon entreteniment anar a buscar-ne i els trobes passejant per damunt la brossa humida en el camp que fa olor de terra mullada.

Científicament és qualsevol dels mol·luscs testacis de la classe dels gasteròpodes. Els caragols típics terrestres pertanyen al gènere hélix que inclou milers d’espècies escampades per les zones més càlides del món.

Entre les classes més conegudes i mengívoles tenim: els avellanencs que són caragols molt petits; els boquimolls tenen molt blana la vorera de la closca; el moro és l’espècie Helix lactea, i li diuen moro perquè té la boca negra i la molla més dura i gran que els anomenats “cristians”; xonetes, trobades en la serra que tenen un gust exquisit potser pel menjar que tenen al voltant.
Referent a la cultura popular i al llarg dels Països Catalans és molt general la cançó infantil de ‘Caragol trau banya’ que canten els infants quan troben un caragol, per fer-li traure la banya.

Locucions relacionades amb els caragols tenim:

-No valer un caragol; no valer res, ésser inútil.

-Valer més la salsa que els caragols; ésser més bona la part accidental que la principal d’una cosa.

-Mesclar cols amb caragols: mesclar coses que no lliguen bé.

.Ésser una olla de caragols: Ésser una cosa plena de desordre i confusió.

Refranyer:

Un caragol no fa sinó una carrera

El caragol surt quan plou, i l’home quan fa sol

Hisenda de molts, se la mengen els caragols

Els caragols i els peixos, naixen amb aigua i moren amb vi: vol dir que el dinar de caragols i de peix demana vi.

CARAGOLS AMB SALSA

Ingredients:

1 nyora (coenta)

uns grans d’all

ceba

1 tomaca

un manoll d’herba-sana

oli d’oliva

sal i aigua

A la faena:

Una vegada arreplegats els caragols, deixem un parell de dies per tal que es porguen dins una xarxa. A continuació es freguen amb sal perquè traguen la bava i es renten amb aigua freda. Seguidament es posen a bullir a foc lent en aigua freda perquè traguen la molla. Una vegada la molla fora es canvia l’aigua i es posen a bullir de nou afegint a l’aigua la nyora i l’herba-sana. Tot seguit es tira l’aigua i es sofrig en una paella amb oli la ceba, l’all i la tomaca. S’aboquen els caragols i es deixa fregir uns quants minuts fins que els caragols prenguen el gust de la salsa.

Salut i bon profit

El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero

Enllaços
Webs de gastronomia
Hemeroteca: El plaer de guisar