Roger Mas

Ni una sola palabra…. de segur que l’heu escoltada. Des dels comerços i les revetles ens bombardegen amb temetes i grupets que no es diferencien en res d’un tub de pasta de dents. El hit amb què comencem l’article és de Paulina Rubio. No tinc cap devoció per aquesta mexicaneta que trobe que el més agosarat que ha fet en la seua carrera és l’enllaç amb Bofill Jr. Així que, sobre ella, ni una sola paraula, com la canta Roger Mas. Que qui és aquest senyor de Solsona de barba generosa i cabells llargs? El mateix em vaig preguntar l’única vegada que l’he vist en directe, durant un homenatge a Ovidi Montllor al col·legi dels Salesians d’Alcoi. La veu pregona em va despertar la curiositat per la seua obra. El videoclip “I la pluja es va assecar” em va confirmar que em trobava davant d’una de les millors veus i d’un dels millors lletristes catalans; en definitiva, davant d’un dels millors músics amb què comptem en llengua catalana. Entre d’altres singularitats, Roger Mas es permet la interpretació de les seues cançons en italià, la seua parella em sembla que és de per allà, i com a darrera novetat s’apropia del hit de Paulina Rubio que hem esmentat, però el revesteix del misteri i l’agradable sensació de comfort que provoca la seua veu, sense estridències ni numerets sexis. Esperem que l’incloga en el seu proper disc que traurà, com és costum, a finals d’any. Quan escolteu el hit de Paulina en català i amb la veu de Roger Mas considerareu un sacrilegi que passe per les cordes vocals de l’ex de Ricardito Bofill.De Roger Mas són “Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la senyora dels guants vermells”, “dp” i “Mística domèstica”. Amb els dos darrers discos aconseguia el reconeixement unànim de la crítica musical d’aquells anys 2003 i 2005. De fet, “Mística domèstica” disc sortia minuts abans de la mitjanit per tal que entrara encara entre els àlbums d’aquella temporada. Una altra deliciosa excentricitat d’aquest solsonés de 32 anys. Les seues cançons són un alliberament espiritual quan les cantes tan fort com la veu et permet. Sempre que sigues entonat, esclar, si no t’aconselle que les recites. Dalt la muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida, treu-te la roba, estira’t a l’herba, dalt la muntanya el neguit s’aquieta i dorm, canta a “El rei de les coses”, el tema amb què obre “Mística domèstica”. Un treball on no manca l’homenatge a Francesc Pujols (recomane que esbrineu qui és aquest paio que va dir que algun dia els catalans quan anem pel món ho tindrem tot pagat), ni uns versos que repeteix, perquè el de Roger Mas oscil·la entre el mantra i el rock, sempre que pot: Un mar de boira on s’emmiralla el cel cobreix totes les valls d’un país inventat.

Si se’m permet, acabaré amb “Dóna’m vida”, una cançó sublim del disc “dp”, a cavall entre la poesia i l’oració:

Dóna’m vida, infla’m artèries amb nous cristalls. Dóna’m vida, làmpades ideals, el dolç plaer… de la mentida. Res, tan sols allò de sempre: la il·lusió, la màgia, la mentida que tot ho embelleix. Com mai, ofegar-nos dins calidoscopis, geòmetres de sorra, triangles de pell, cubs de ciment, la cremor dels anys, la saliva del desencís. Les nimfes s’esfumen entre els núvols de la fàbrica de guix. T’estimo com la nit va portant el cel enllà.

I és que les cançons de Roger Mas, es canten soles sense necessitat de melodia ni acompanyament perquè la música està inserida en cada síl·laba, en cada vers, en cada repetició, en cada matís, en cada accent.

Brossa d’avui © Marc Gomar & Sònia Sellés

Enllaços
Web de Roger Mas
Youtube: Ni una sola paraula
Hemeroteca: Brossa d’avui