14.09.2007 - 14:22
Jordi Coca ha guanyat el premi Carlemany de novel·la amb ‘La noia del ball’, que publicarà Proa i que convoca el govern d’Andorra. L’acte de lliurament del premi es farà demà a l’Alguer i tindrà una important representació política. Hi assistirà el vice-president de la república italiana i ex-alcalde de Roma, Francesco Rutelli; el portaveu del govern d’Andorra i ministre de Cultura, Juli Minoves; i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras.Abans de ‘Sota la pols’
La novel·la guanyadora, ‘La noia del ball’, forma part d’un projecte literari més gran de Jordi Coca. Està relacionada amb ‘Sota la pols’ (Premi Sant Jordi, 2000), ja que comparteixen personatges que relaten fets anteriors a aquesta novel·la. I també amb ‘Dies meravellosos’ (1996) i amb una altra obra que encara ha d’escriure, però que ja té títol: ‘Moure la nit’.
La mare que apareix a ‘Sota la pols’ és la protagonista de ‘La noia del ball’. A través del monòleg, parla al seu fill i li explica els fets de la seva vida que van del 1916 al 1942, quan ella compta vint-i-sis anys: La seva infantesa a Menorca, amb moments molt feliços, un paradís perdut, la presència omnipotent del pare i la seva violència arbitrària; la marxa a Barcelona i la vida desgraciada amb un marit que també la coarta. I tot això en mig d’episodis de pre-guerra, guerra, i post-guerra.
‘És una novel·la sobre un ésser vulnerable, diu Coca, vulnerable a la violència de l’entorn, sobretot generada per règims i ideologies. Aquesta novel·la és molt dura amb l’anarquisme, perquè la realitat no té res a veure amb l’anarquisme idealitzat que s’ha explicat dels primers moments de la guerra. Parlo de l’anarquisme criminal de la FAI. I la protagonista ho diu, que la violència anarquista és igual o pitjor que la violència franquista’.
Amb aquest projecte literari Jordi Coca troba la raó, el sentit d’escriure novel·les: ‘Deixar testimoni que se’ns ha fet molt de mal. L’any 1971 recordo que conversant amb Miquel Martí i Pol li explicava de quina manera profunda ens ha lesionat la història que ens ha tocat viure. Des del 1900 fins al període democràtic la nostra història ha estat un desastre. I això lesiona molt les persones, les idees, els fets, i en patim les conseqüències fins avui. I les meves novel·les volen deixar testimoni del mal que ens han fet, que no s’explica només per raons econòmiques i polítiques. Aquest mal és el que m’interessa explicar.’
Andorra i l’Institut Ramon Llull
El premi s’ha anunciat a Barcelona en presència del ministre de Cultura del govern d’Andorra, Juli Minoves. El ministre ha explicat que avui es reuneix amb el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i en l’ordre del dia té previst parlar de la relació del govern d’Andorra amb l’Institut Ramon Llull. Minoves ha dit que encara no s’ha pres la decisió definitiva de quina és la via per establir una relació permanent per promoure la llengua i la cultura catalanes. Davant les declaracions que va fer Josep Bargalló a VilaWeb, Minoves ha dit que de moment la creació d’un organisme internacional és una hitòtesi de treball, clara i factible, però que la reunió definitiva per tancar el tema encara no s’ha fet, i que la decisió s’anunciarà conjuntament.
