08.09.2007 - 22:00
Que es tanqui un bar no és sempre una notícia però si que ho és en el cas del Cafè del Mig de Perafita. Aquest diumenge va tancar les seves portes. En Marc, que regentava el bar junt amb la Mònica, explicava ara fa un dies que no és un tancament definitiu, potser uns anys, potser molts anys; en Jaume exigia que ell vindria a fer les primitives un cop a la setmana, ja que gairebé jubilat i després de molts anys darrera la barra del bar, l’avi de la casa no es vol quedar sense el que l’ha empès a aixecar-se cada matí.Això l’ha convertit en un personatge prou conegut al poble junt amb la seva dona Mila. La Mila, d’origen gallec, és la que té el secret del pops a la gallega que se servien al bar, en Jaume explica també que encara conserva un vell paper de quan el Quel Cabanas, antic propietari del bar, va fer el traspàs del negoci al seu pare, el pare d’en Jaume a més de cafeter va ser mestre de l’escola, havia estat secretari de l’ajuntament, un home popular. La Mònica i en Marc en són la tercera generació i tanquen poc abans de complir el centenari.
Era amarga la celebració del dissabte a la nit que es va allargar fins la matinada i que va comptar també amb l’actuació dels Major Arcana. La majoria de la clientela es mostra indignada, doncs és sens dubte el bar del poble, és l’únic bar que no va tancar durant la guerra i alguns avis, clients habituals i jugadors de cartes, expliquen que les taules de marbre blanc s’havien tacat de vermell durant la guerra i havien servit nombroses vegades per a fer-hi cures. No era un bar només d’avis sinó també el bar del joves del poble, era punt de trobada entre les diferents generacions, el lloc on l’equip de futbol hi portava els trofeus per col·locar-los en aquella vitrina que no deixava mai d’haver-hi pols, sens dubte un referent a Perafita.
Una clienta explica com des de fa 27 anys, moment en què va arribar al poble, ha anat cada dia a fer el tallat en aquest bar, una altra argumenta que no poden tancar, que és un bar del poble, que no és de ningú; en Marc i la Mònica, però, tenen tres fills i se’ls fa difícil compaginar-ho tot, han optat aquest cop, tot i haver sentit desenes de vegades ‘no tanqueu’ , per un altre camí. El local no es traspassarà, obriran per les festes locals i també faran sopars puntuals. (Meritxell Verdaguer)
