06.08.2007 - 12:48
Aquells que em coneixen saben que tinc un costum un poc estrany, encara que segons sembla no sóc sola a partir aquest costum. Dic a patir ja que es traca de fer, com a mínim 12 esternuts seguits sense cap motiu aparent.
Els que han hagut de suportar alguna d’aquestes sèries d’esternuts han intentat, la primera vegada, donar una explicació més o menys lògica.
La més corrent : És tracta d’una al·lèrgia.
Doncs no. Per ara no pateixo cap mena…… d’al·lèrgia i sincerament espero no haver de passar per aquesta malaltia que acostuma a provocar moltes molèsties. M’agafa així per les bones, a qualsevol hora del dia o de la nit. El problema és que quan estic en públic passo un mal moment.
Naturalment aquesta particularitat meva no té per que interessar ningú però, els cas és que acabo de llegir un article al diari “Avui” que he trobat força interessant i que m’ha permès de comprendre el sistema de l’esternut.
Per començar l’esternut no és símptoma de cap malaltia. Es tracta d’una recció de les membranes mucoses del nas o de la gola. Aquesta irritació estimula la sensibilitat del nas i provoca una forta inhalació d’aire d’aproximadament 2,5 litres. En arribar als pulmons aquest aire provoca una mena d’espasme que incrementa la pressió de l’aire. Al mateix temps es tanquen els músculs de la faringe i, és aleshores, quan surt l’esternut que expulsa aquest aire suplementari a una velocitat que va de 110 a 160 quilòmetres hora!.
Els esternuts poden ser provocats per al·lèrgies, refredats, estar envoltat de pols, ensumar pebre o respirar aire molt fred. També pot ser degut a una llarga exposició a una llum molt brillant, sobretot la del sol. Aquest tipus d’esternut es hereditari i s’anomena esternut fòtic (fòtic vol dir llum).
En un esternut s’hi veuen involucrats molts músculs. Els abdominals (panxa i pit) i el diafragma així com també els que controlen les cordes vocals i els de la part posterior de la gola. També afecta els músculs de la cara, de la boca i de les parpelles. Quan esternudem sempre tanquem els ulls. En definitiva, esternudar és molest però saludable.
Conclusió: llegir és sempre útil. A partir d’ara quan faci la meva “sèrie d’esternuts” comprendré perquè en acabar estic cansada com si acabés de fer una cursa però em tranquil·litzaré pensant que no tinc cap malaltia i que no estic escampant milers de microbis al meu entorn. Seria pitjor si només fes tres o quatre esternuts ja que aquests, provocats per un refredat o sigui una infecció, sí que difusen bactèris poc recomanables.
Empar Noguer (4-8-2007)
(Podeu opinar, preguntar, discrepar…. o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “Fòrum Nord-Català (FNC)”)
