15.05.2007 - 19:57
L’escriptor i traductor Gabriel de la S. T. Sampol ha rebut el premi Giovanni Ponteiro per la traducció de l’obra teatral ‘Fetge de tigre’ del portuguès Francisco Gomes de Amorim (1827-1891). Concedeixen el guardó l’Institut Camões i la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. ‘És una obra poc coneguda, diu, fins i tot a Portugal. Té la gràcia que és una paròdia del romanticisme durant el romanticisme, i que és una peça molt moderna.’Va ser Gabriel de la S. T. Sampol, professor de filologia portuguesa de la Universitat de les Illes Balears, qui per iniciativa pròpia va traduir aquest text dramàtic, ara distingit amb aquest premi, prestigiós entre els lusitanistes. Després el va oferir a l’editorial el Gall, que l’ha publicat a la col·lecció de teatre. Però Sampol reconeix que no va ser fàcil de publicar-lo. El teatre portuguès és molt poc conegut i aquesta obra ‘té un argument desbaratat, s’hi diuen molts dois, i hi surten més de seixanta personatges’.
Explica Sampol que l’autor de ‘Fetge de tigre’, Francisco Gomes de Amorim, és una mena de Pitarra, però que va fer el procés a la inversa del dramaturg català: va començar fent drama romàntic, després va escriure drama social, i va acabar amb aquesta peça, que és una gran paròdia del romanticisme. L’obra es va estrenar el 1857 i sembla que va tenir èxit, però no es va tornar a representar fins fa pocs anys a Lisboa, també amb fortuna. A Sampol, no li fa estrany perquè, segons que diu, una de les virtuts de l’obra és la modernitat. Es considera un precedent del surrealisme, i es va escriure unes quantes dècades abans de ‘Ubu rei’ d’Alfred Jarry.
‘Gomes de Amorim interpel·la l’espectador, fa que hi hagi molts assassinats, que és una manera de criticar l’excés de sang de les obres romàntiques, hi fa sortir personatges literaris, mitològics i alguns d’estranyíssims. I tots diuen molts dois alhora que la troca cada vegada s’embolica més. Té ingredients de drama sentimental, de drama històric, d’obra mitològica, de tragèdia de sang i fetge… I pel mig, hi introdueix uns versos horribles (crítica del retoricisme romàntic), que m’ha divertit molt de traduir. Segurament que la cosa més difícil d’aquesta traducció ha estat de trobar el to.’
El Giovanni Ponteiro no és pas el primer premi de traducció que cull Gabriel de la S. T. Sampol. L’any 1995 va rebre el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral per ‘Fra Luis de Sousa’ d’Almeida Garrett, i el 2002 el premi Serra d’Or de traducció pel ‘Llibre del desassossec’ de Fernando Pessoa.
(Foto: Gabriel de la S. T. Sampol.)