L’amazic Salem Zenia, primer ‘Escriptor Refugiat’ del PEN

  • Aquest programa acull a Catalunya escriptors perseguits

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
10.05.2007 - 18:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’autor algerià de cultura amazic, Salem Zenia, s’ha convertit en el primer ‘Escriptor Refugiat’. Es tracta d’un programa impulsat pel PEN Català, que acull escriptors amenaçats, perseguits o amb risc de ser empresonats d’arreu del món. Zenia és en el punt de mira del fonamentalisme islàmic per defensar la laïcitat de l’estat. L’any 1998 va fundar el diari Racines/Iz’uran, en francès i amazic, una iniciativa que reivindica el reconeixement i el suporta a la llengua i la cultura amazic.Salem Zenia és poeta i novel·lista. L’any 1995 va publicar la seva primera novel·la, ‘Tafrara’ (L’alba), que suposa la sisena novel·la de literatura amazic escrita íntegrament en aquest idioma. El 2003 en va aparèixer una altra, ‘Lyil d wefru’, i l’any següent ‘Tifeswin’ (Primavera).

L’amazic és un idioma essencialment oral, que arreu del Magrib parlen més de vint milions de persones. A Catalunya més de la meitat de la comunitat magrebina és amazic. Per això, l’estada de Salem Zenia, a més de servir per protegir-lo i per donar a conèixer aquí la seva obra, també ha de servir per difondre la cultura amazic a Catalunya. El programa preveu que tot escriptor s’estigui a la ciutat refugi un màxim de dos anys.

Aquest dijous s’ha signat el conveni pel programa ‘Escriptor Refugiat’, amb la presència del conseller de la vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, el president de la Fundació Caixa Sabadell, Lluís Brunet, el president de la Fundació Caixa de Girona, Arcadi Calzada, i regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Nicolau.

Els precedents

Els objectius fundacionals del PEN són la defensa de la llibertat d’expressió i la lluita per a l’alliberament dels escriptors empresonats, defensant els drets lingüístics dels pobles i la salvaguarda de les llengües del món.

Sota aquests paràmetres, Barcelona ja va ser una de les primeres ciutats que van formar part de la Xarxa de Ciutats d’Asil, que va funcionar del 1994 al 2005, dins el Parlament Internacional d’Escriptors. Durant aquest període va acollir l’escriptor albanès Bashkim Shehu i el cubà Rolando Sánchez-Mejías. Sabadell també es va incorporar a la xarxa i va donar asil al cineasta congolès Gilbert Nsangata i a l’escriptor cubà Rogelio Saunders.

Aquests antecedents, juntament amb la resolució del Parlament català del maig del 2001, que va declarar Catalunya com a comunitat refugi, i el deure de gratitud històrica envers molts països que van acollir escriptors i intel·lectuals catalans exiliats durant la guerra del 36, han empès el PEN Català a activar aquest programa.

El programa ‘Escriptor Refugiat’ es duu a terme sota l’aixopluc de l’ICORN (International Cities of Refuge Network) i el PEN Internacional avalua els casos i garanteix la rigorositat a l’hora de determinar quins són els casos més urgents.

Foto: A dalt, l’escriptor Salem Zenia. A baix, amb Josep-Lluís Carod-Rovira.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any