07.05.2007 - 22:00
Els Països Catalans compten en els seus arxius amb 11 de les 25 butlles papals en papir que existeixen al món, segons un estudi de la revista ‘Auriga’, dedicada a la divulgació del món clàssic, i l’organització capital de la cultura catalana. França, amb nou més, Itàlia, amb tres, i Alemanya, amb dues, són els països que reuneixen la resta de butlles papals en papir existents. Una butlla és un document sobre assumptes polítics o religiosos, segellat, emès per reis o papes.Aquestes butlles papals són papirs de grans dimensions -el més gran és d’aproximadament tres metres d’altura-, datats entre els anys 892 i 1011, escrits en llatí i que estan dipositats a cinc poblacions de Catalunya: cinc a Vic, dos a Girona, dos a Barcelona, un a Perpinyà i un altre a La Seu d’Urgell.
Les butlles es troben a l’Arxiu Capitular de Girona, una del papa Formós del 892 i una altra del papa Romà de 897; a l’Arxiu Episcopal de Vic, tres de Joan XIII del 971, una de Benet VII, del 978, i una altra de Gregori V, del 998; una a l’arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, de Silvestre II, de 1001; dues a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, una de Silvestre, de 1002, i una altra de Joan XVIII, de 1007; i una a Perpinyà del Papa Sergi IV de l’any 1011.
La resta de butlles papals es troben a París, Ravenna, Roma, Berlín, Dijon, Bèrgam, Hannover, Ammians i Puy.
Aquests documents tenen un valor històric, legal i patrimonial incalculable, i en algunes de les butlles es marquen els límits territorials de diverses poblacions catalanes.
El contingut de les butlles acostumaven a ser ‘privilegis’, document que és una concessió d’un dret amb validesa perpètua atorgat pel Papa, i solen validar la propietat de possessions que abats, bisbes i comtes demanava i anaven a buscar personalment a Roma.
La butlla més gran, l’atorgada per Silvestre II al bisbe de la Seu d’Urgell en 1001, confirma possessions d’aquest bisbat al comtat de Cerdanya i Vall d’Andorra, entre d’altres, en canvi la de Benet VII marca els límits del Bisbat de Vic i la del papa Formós és el primer privilegi atorgat a una església de la Catalunya Vella.
La butlla del Papa occità Silvestre II, emesa en 1002 i que es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, va ser el document prop del qual el municipi de Sant Cugat va celebrar el seu mil·lenari el 2002.
