Milotxes

Armadura plana i molt lleugera, generalment feta de canyes primes lligades de forma que els extrems de les quals formen part dels vèrtex d’un polígon exagonal, sobre el qual s’estén i pega un paper de seda o tela. (En aquells temps ho enganxàvem amb gatxeta fabricada amb farina de dacsa i aigua).En la part inferior se li col·loca una espècie de cua feta de cintetes o trossos de paper. En la confluència de les canyes es lliga un fil molt llarg que és el que la subjecta una vegada va elevant-se en l’aire.

La milotxa, catxirulo, estel, cometa, s’anomena així per la seua semblança amb els astres del mateix nom. És d’origen oriental i molt antic. A l’Orient Llunyà la manipulació de les milotxes constitueix un joc per a grans i menuts, fins i tot arriba a ser una cerimònia i hi ha dies assenyalats per què es puga practicar, com ací per Pasqua. Existeixen nombrosos tipus diferents de milotxes, des de la més senzilla i desproveïda de cua fins a la més recarregada d’ornaments i amb una llarga cua ondulant que protegeix la família dels dimonis de l’aire.

Les milotxes han prestat també servies útils en la guerra elevant en l’aire dispositius de senyals, càmeres fotogràfiques i fins i tot homes. Avui dia, com la tecnologia ha avançat tant, no serien d’aplicació. Benjamín Franklin va fer famosa una milotxa el cable de la qual conduïa a terra l’electricitat dels núvols. D’ací la invenció del parallamps. Els meteoròlegs les han emprades per elevar els seus aparells d’observació actualment substituïts pels satèl·lits artificials. Des dels primers estudis sobre el vol, les milotxes han permés conéixer les condicions atmosfèriques i han cooperat al desenvolupament dels planejadors, que alhora, feren possible els vols dels actuals avions.

I ara deixem-nos d’històries i tecnicismes i aprofitem els dies de Pasqua, que ja s’acosten, per volar la milotxa i cantar la cançó del xiquet que plorava perquè el catxirulo no se li empinava.

Per Pasqua, les valencianes i els valencians donem la benvinguda a la primavera anant-nos-en a berenar. Triem els paratges més bonics del País, vora alguna font o algun riu i… a riure, xarrar o volar la milotxa. Per berenar quina cosa millor que la mona de Pasqua i l’ou dur (Ací em pica, ací em cou i ací em trenque l’ou).

MONA DE PASQUA

Ingredients (per a fer-ne sis):

– una dotzena d’ous

-3 quilos de farina

-1 quilo de sucre

– mig litre de suc de taronja

– un pessic de llevat (rent)

– oli d’oliva

– fruits secs

– confitura (carabassat o un altre confit)

– sucre glaç

– ratlladura de corfa de llima

– canyella

A la faena:

En un llibrell, mesclarem la dotzena d’ous, un quart de litre d’oli, sucre i el suc de taronja. S’afig el llevat (rent) i es pasta fins que la massa es torne fina. La deixarem al llibrell tapada amb un drap blanc en un lloc càlid, fins que es faça bona (quan s’unfle). Després la pasta es feny i es talla en peces de mig quilo que mesclarem bé amb els fruits secs i la confitura tallada a trossets. En una post, deixarem les coques damunt d’un paper d’estrassa o neula. Quan torne a fer-se bona (o siga, quan torne a unflar), la posarem al forn després d’haver fet una incisió al mig de la coca, on s’abocarà generosament una part del sucre glaç mesclat amb canyella mòlta i ratlladures de corfa de llima.

Salut, bon berenar i bon profit

El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero

Enllaços
Webs de gastronomia
Hemeroteca: El plaer de guisar