09.05.2001 - 07:00
L’estudi de Juan Barberà realitzat amb les dades demogràfiques de febrer passat en Albaida assenyala que en els últims cent anys la població a penes si va incrementar el seu cens, només 1775 habitants, passant dels 3987 de l’any 1900 als 5917 de gener d’enguany, fet que representa un índex de creixement per al citat període de 144, xifra inferior al comarcal, 164, o al provincial, 273. Sobre el creixement vegetatiu de la població, s’assenyala que en els últims anys s’ha anat reduint fins a aconseguir el creixement zero. Sobre el binomi emigració/immigració, emfasitza que s’està produint, en les dues últimes dècades, un saldo migratori negatiu, especialment entre la meitat de la dècada dels 80 i la dels 90. Una tendència que ha començat a corregir-se positivament en els últims anys…
Un altre aspecte rellevant de l’estudi de Barberà és el que afecta a la taxa de vellesa, l’índex de la qual en el 2000 se situava en un 16% de persones majors de 65 anys, amb una tendència progressiva a l’envelliment de la seua població. Antagònicament, la taxa infantil se situa en el 14’7%, enfront de la mitjana del 20% dels països desenvolupats. Precisament aqueixos dos segments d’edat són els que ofereixen un major índex de dependència econòmica, que l’anàlisi demogràfica xifra en un 30’6% del conjunt de la població. A més, en les projeccions de la població per a les pròximes dècades s’observa un espectacular augment de població major de 65 anys, la qual cosa “de no corregir-se hipotecarà les perspectives socioeconòmiques de l’àrea”, segons l’autor de l’estudi, el qual recomana a l’ajuntament que comence a planificar el futur de la seua població, “considerant les demandes socioeconòmiques dels diferents grups d’edat”.
