03.03.2007 - 12:48
La desaparició d’una entitat administrativa com pot ser un cantó no és sense conseqüències, per això no són absents les crítiques i protesta quan això es preveu o passa.
Més encara se n’adonen els ciutadans un cop fet, mesos o anys passant; perquè en pateixen directament o indirecta.
El cronista d’avui ens dona un exemple concret: el cantó d’Oleta, amb totes les conseqüències negatives, no sempre previstes, que s’acaben evidenciant i acumulantHan estat nombrosos els que han manifestat contra la desaparició del cantó d’Oleta. La situació és molt preocupant més avancem en el temps, menys hi ha progressos sobre la necessitat de mantenir a cada zona del territori serveis públics, activitats econòmiques i ocupació de forma igualitària. Els càlculs son fets, semblaria, amb una certa fredor a partir de despatxos ubicats en ciutats amb una percepció teòrica dels problemes en tot cas no viscuda directament. En l’absolut un ciutadà en zona rural té el mateix valor que un ciutadà urbà és un principi republicà però els “ciutadans-ciutadans” son més nombrosos i doncs tenen més força, sense voler-ho individualment és com una força de gravetat… Els endevinaments es succeeixen amb una certa irresponsabilitat i afebleixen la capacitat pròpia del cantó de viure plenament. El buiden de les seves substàncies per exemple el trasllat del centre de reeducació funcional a Sant Esteve serà un gota d’aigua dins el conjunt de l’economia de la plana del Rosselló en canvi el tancament de Toès els banys serà un drama per l’alt Conflent. La Catalunya Nord cada dia té més l’aspecte d’un monstre amb un cap enorme que seria la plana del Rosselló i un cos petit que seria la resta del territori. És absolutament necessari i urgent de plantejar-se la qüestió de l’equilibri demogràfic del departament i això és un tema íntimament lligat a la construcció “geo-administrativa” de l’estat.
El problema no és el problema de la desaparició o no d’un cantó, aquesta estructura no n’és una justament, és només una circumscripció electoral buida de contingut sense cap competència pròpia que serveix a elegir un representant a l’assemblea departamental on la funció és més la representació de la seva força política sobre l’escaquer on els partits mouen peces que la representació territorial.
El conseller general no té cap obligació institucional i pràctica de tenir lligams forts amb els municipis, sovint batlle d’un municipi escombra sovint cap a casa i pot passar el seu mandat com ho fan molts sense gaire preocupar-se de la seva circumscripció cantonal. Fa uns anys els lligams amb el territori era més estret, però ara a la majoria dels casos reacciona als problemes amb un temps de retard i desprès de la sol·licitació de població com fos el cas al Conflent per la maternitat de Prada, la carretera nacional 116, la línia SNCF… El sistema, en aquest aspecte com en molts d’altres de la República és anacrònic i no correspon a les necessitats actuals i totalment ineficaç. A l’escala del departament seria bo apropar-se d’una forma semblant a la dels consells comarcals amb les comunitats de municipi ens hi apropem, només caldria que les lògiques territorials no siguin enterbolides per motius conjunturals d’amistats polítiques que distorsionen les cohesions naturals. El cantó d’Oleta amb una demografia feble i econòmicament moribund malgrat una revifalla recent és un dels primers a patir indirectament del problema.
El fet de no tenir estructura on la representació de la població a través dels municipis té costum d’expressar-se i d’actuar perjudica la cohesió i l’eficàcia com seria el cas de la plantilla d’una empresa o d’un equip esportiu.
Enric Balaguer (26-2-2007)
enricbalaguer.unblog.fr
(Podeu opinar, preguntar, discrepar…. o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “Fòrum Nord-Català (FNC)”)
