09.02.2007 - 06:00
L’associació Rastres inaugura avui l’exposició ‘Pavelló Alemany-Casa Esteve Fernández’ a la Sala Municipal d’Exposicions. Pretén mostrar un dels punts d’inflexió del llenguatge arquitectònic a Barcelona, amb el Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional dee l’any 1929, de l’arquitecte alemany Mies van der Rohe; i a la Garriga, amb la casa, l’hangar i el pavelló d’entrada (no realitzat) de 1933, l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa.També vol interessar i sensibilitzar els polítics i la ciutadania vers una singular obra de l’anomenat moviment racionalista, menystingut pel franquisme.
Ludwig Mies van der Rohe, 1886-1969, és un dels mestres de l’arquitectura del moviment racionalista. El pavelló Alemany, trenca amb el llenguatge arquitectònic emmarcat en l’eclecticisme, noucentisme i art decó desenvolupat a l’Exposició Internacional de Barcelona, salvant petites excepcions com els Pavellons de la casa Uralita, de Subministrament d’Electricitat i de la Confederación Hidrográfica del Ebro.
Xavier Turull i Ventosa, 1896-1934, va ser membre del G.A.T.C.P.A.C. (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). La casa, l’hangar i el pavelló d’entrada de la casa d’Esteve Fernández, trenquen amb el llenguatge de l’arquitectura garriguenca dels anys 20 i a la vegada amb la pròpia obra de Xavier Turull a la Garriga: casa Ramos, casa Creixell, el Patronat Parroquial (1924), el Casino (1925) i les cases de Joan Font (1926). Desconeixem l’evolució que hauria seguit el llenguatge arquitectònic de Xavier Turull, ja que malauradament va morir d’accident l’any 1934.
El pavelló Alemany va ser desmuntat una vegada acabada l’Exposició Internacional i l’any 1986 fou reconstruït en l’emplaçament original, pels arquitectes barcelonins Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.
La casa d’Esteve Fernández, durant els anys quaranta, es transformà en afegir-hi una planta sota coberta de gran pendent, modificant en part la seva imatge.
En tractar-se d’un edifici únic a la Garriga i al Vallès els redactors del Pla Especial de Protecció i Actuació del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Urbanístic i Paisatgístic el van incorporar com edifici a protegir, i això implica que en el moment de rehabilitar la casa s’ha de retornar a la imatge original, i així recuperar un dels edificis més emblemàtics del moviment racionalista que es manté en peu.
Producció : Rastres
Coordinació i documentació: Lluís Cuspinera i Font, Meritxell Cuspinera i Viñas
Fotografies de l’estat actual dels edificis: Pepo Segura i Marzal
