16.01.2007 - 19:00
Edicions 62 és a punt de publicar el llibre inèdit de Joan Brossa ‘El dia a dia (1988-1992)’, que es va trobar casualment en un calaix del despatx de Xavier Folch, editor i amic personal de Brossa. Aquest és un dels inèdits localitzats després de la mort l’any 1998 del poeta i artista visual. El recull es compon de cent trenta-cinc poemes. Podeu llegir en PDF la presentació del llibre a càrrec de Glòria Bordons, responsable de l’edició.El 1999 es va crear la Fundació Joan Brossa, presidida per Pepa Llopis (companya del poeta). Amb Glòria Bordons, patrona de la Fundació, van començar a ordenar els papers de Brossa. Explica Bordons: ‘A partir de gener del 2000 es pogué començar a posar una mica dordre en el desordre que eren els papers del poeta. Entre aquests es localitzaren quatre inèdits acabats: ‘Fora de lumbracle’, de 1968; ‘Gual permanent’, de 1977; ‘Mapa de lluites’, de 1979-1984; i ‘El dia a dia’, de 1988-1992′. Bordons i Llopis van decidir que ‘El dia a dia’ era, dels inèdits, el més interessant i actual, i van entrar en contacte amb Edicions 62 per a la seva publicació. Mesos després es descobria al despatx de Xavier Folch el manuscrit de ‘El dia a dia’, però passat a màquina. Explica Bordons: ‘La sorpresa fou majúscula, però ens alegrà comprovar que havíem coincidit amb el poeta en lelecció del llibre. A partir daquí, i després de comparar les dues versions, es veié que la que shavia descobert a Edicions 62 era la definitiva (i no la que posseïa la Fundació), i aquesta és la que avui oferim als lectors’.
Aquest llibre de Joan Brossa recopila poemes que reflecteixen fets quotidians, el món del teatre, de lòpera, del circ, del cinema, desgràcies (hi ha molts poemes de catàstrofes)… ‘Tot plegat, diu Bordons, enfocat des de la reflexió dun home que era conscient destar al final dels seus dies i que volia deixar testimoni de la seva especial mirada sobre la vida i lunivers’.
Un exemple:
CICLE DÒPERA
Desastre.
La soprano va cantar un primer acte
sense aguts i un segon en octava baixa.
A la meitat del tercer no va aparèixer,
i el director va haver dexplicar la situació.
Com que no hi havia substituta, la soprano
que feia de Clotilde es va transformar
en protagonista, però no sabia la lletra,
i el director va haver de cantar tots els passatges
desconeguts.
Desastre!
I un altre:
.
Al principi
la matèria i l’energia
de l’Univers estaven concentrades en un punt
Glòria Bordons especula sobre el per què Brossa no va publicar ‘El dia a dia’ en el seu moment: ‘Pel tipus de poemes inclosos en ‘El dia a dia’, es tracta del llibre que inicia la darrera etapa del cicle poètic de Joan Brossa. Una etapa que ve marcada per lescepticisme, la introspecció i laprofundiment, sense abandonar els tocs dhumor habituals en la producció brossiana. La continuació lògica de ‘El dia a dia’, escrit entre 1988 i 1992, és ‘Suite tràmpol o el compte enrera’, escrit el 1992 (i publicat el 1994), ‘Passat festes’, escrit entre 1993 i 1995 (i publicat el mateix 1995). A continuació vindria ‘La clau a la boca’, escrit el 1996 (i publicat el 1997), per acabar amb el ‘Sumari astral’, escrit el 1997 i publicat el 1999 (i que inclou tres poemes del recull que ara es publica) . Tot un seguit, doncs, sense interrupció, i una publicació immediata en gairebé tots els llibres, tret del cas del volum que ara es presenta. Caldria preguntar-se, potser, per què aquest llibre romangué al calaix, mentre els altres li anaven passant al davant. Si analitzem els llibres posteriors, veiem que són més unitaris, contundents, i dins duna mateixa línia. Segurament el fet de no publicar-lo en el mateix moment del seu acabament va fer que quedés postergat. I restà sobre la taula del poeta, en espera duna millor ocasió per ser donat a conèixer’.
Altres poemaris a la mateixa col·lecció
En els últims mesos, Ed. 62 també ha publicat dins la col·lecció Poesia ‘L’oreig entre les canyes’ de Josep Carner, en una edició de Jaume Coll; i els poemaris premiats: ‘Missa pagesa’ de Dolors Miquel, 5è Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater; ‘Els joves i les vídues’ de Carles Rebassa, que va guanyar el XLIV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia; i ‘Violència Gratuïta’, de Jordi Valls, Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2006.