Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  28.12.2006  16:41

Julià Guillamon: 'L'exili és un dia revolt'

Ha guanyat el premi Octavi Pellissa amb 'El dia revolt', un projecte de llibre sobre els escriptors de l'exili

Men?ame
 

El crític literari Julià Guillamon ha obtingut el premi Octavi Pellissa 2007 pel projecte 'El dia revolt', en què proposa una cinquantena de reportatges literaris seguint el rastre d'escriptors, periodistes, traductors, editors i impressors catalans de l'exili republicà del 1939. Guillamon vol aportar punts de vista diferents, abordar la vida més que no pas l'anàlisi de l'obra i donar veu a personatges que no han estat mai entrevistats.

Aquests reportatges concerneixen fills d'exiliats, catalans que ja vivien al país d'acollida, intel·lectuals influïts pels exiliats catalans...

Julià Guillamon va conèixer alguns escriptors exiliats, sobretot Xavier Benguerel, Tísner i Calders. L'exili formava part del seu paisatge intel·lectual, encara que aquests escriptors no en parlaven gaire, de l'exili, segons Guillamon, perquè ja se n'havia parlat molt, perquè alguns sectors l'havien instrumentalitzat i pel dramatisme dels fets. L'interès pels escriptors de l'exili va prendre una força determinant quan li van encarregar l'exposició 'Literatures de l'exili' al CCCB. Aquí va començar la recerca que després de l'exposició (ara és a Buenos Aires, després anirà a Xile i finalment a Mèxic) ha continuat i que el premi ajudarà a completar.

Explica Guillamon: 'Quan vaig començar em feia l'efecte que s'havia fet molta feina, que era gairebé tot fet. Però de seguida em vaig adonar que hi havia moltes coses que no s'havien fet: dels fills gairebé no se n'havia tractat, ningú no havia parlat amb molts exiliats que encara són vius... Hi ha el cas de la Maria Antònia Freixas, que va ser secretària de la Fundació Ramon Llull, entitat cultural instituïda a l'exili. Va deixar el París ocupat amb Mercè Rodoreda i Armand Obiols i ara viu a Mèxic. S'ha d'anar a veure aquesta gent, perquè t'explica coses i en guarda. La Maria Antònia Freixas conserva una carta que li va escriure Carles Riba en francès des de Bordeus, una carta de l'època de l'ocupació alemanya, en què Riba li fa saber la mort del president Companys.'

Continua: 'Fins ara s'havia parlat de l'exili des d'un punt de vista polític i literari sobretot, però la part humana restava molt arraconada i, en canvi, és important. L'exili va transformar algunes famílies, com la de Pere Calders, que tenia dona i un fill a Barcelona, però el matrimoni es va desfer a Mèxic i l'escriptor es va tornar a casar i va tenir tres fills, nats a Mèxic.'

Guillamon, que s'ha destacat sobretot com a crític literari, ha triat el reportatge literari per retratar els personatges i recuperar-ne la història: 'Sempre m'ha interessat l'escriptura i he fet molt de periodisme. Trobo que és una excel·lent escola. Feia temps que volia escriure un llibre de reportatges, i és que la perspectiva periodística dóna molta més vida als personatges i permet de recrear ambients, fet que no permet l'assaig literari.'

Sobre el títol del projecte, 'El dia revolt', Guillamon diu que prové d'un poema de Josep Carner, un dels que va enregistrar l'any 1963 i que va editar Edigsa. 'No és un poema sobre l'exili, però m'agrada perquè un dia revolt és un dia en què passa de tot. Aquesta és una idea que em serveix per explicar l'exili, l'exili és un dia revolt, amb tota mena d'emocions, dramatisme, fets divertits, sempre amb una malenconia soterrada, però amb totes les emocions possibles.'

Guillamon ja té una part de la feina feta i explica que la cosa important és prendre un punt de vista diferent del que s'ha adoptat fins ara per parlar de l'exili. Hi ha històries fantàstiques mai explicades, com el fet que els exiliats van implantar models dels anys trenta als països d'acollida: els catalans de Xile van introduir l'esquí a Santiago i van muntar una estació d'esquí imitant la de la Molina, a Farellones a trenta-sis quilòmetres de Santiago. Un altre punt de vista diferent és el dels catalans que ja eren allà quan hi van arribar els exiliats. També de com els exiliats catalans van influir els intel·lectuals dels països d'acollida. Hi ha un cas que encara no he estudiat: Agustí Bartra a Mèxic es va envoltar d'un grup de joves poetes. Encara són vius i ningú no ha anat a conèixer-los. També sabem que el grup de catalans de Xile es van implicar molt en la vida cultural d'aquell país. Francesc Trabal va muntar l'editorial Rapa-Nui amb l'escriptor xilè Hernán del Solar.

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és crític literari del diari La Vanguardia. Ha publicat els llibres 'Joan Perucho i la literatura fantàstica' (1989), 'La fàbrica del fred' (1991) i 'La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001).

El premi Octavi Pellissa, convocat pel Grup 62, s'atorga cada any a un projecte de creació literària o d'assaig en el camp de les humanitats i té una dotació econòmica de 12.000 euros. L'editorial Empúries publica l'obra guanyadora. El jurat del premi és format per Josep M. Castellet, Xavier Folch, Jordi Herralde, Pere Portabella i Carles Santos.

Men?ame