Pelaïlles mediàtiques

© Pau Ribera

Després d’haver fet una neteja orgànica del meu ésser respecte de la política (és recomanable per a tot cos, ment i esperit que desitge sentir-se sa i bo), els mateixos polítics reclamen clamorosament la meua atenció. Es veu que algú els ho ha dit a cau d’orella, això que la Pau Ribera ja no en volia saber res d’ells, i, per tal que no succeïsca, o potser espantats de com seria de cruent el meu retorn, doncs la Espe ha posat a la venda la seua autobiografia oficial escrita, evidentment, per una negraen aquest cas. No és notícia nova, i no sóc gaire original a l’hora de triar el tema; en sóc conscient. Però és que m’ho ha posat tan bé que és impossible no dir la meua (que no és la meua)
No, no és la meua, perquè em limitaré a citar al Gran Guallomin (que no de bades és Gran). Parlaven d’un fragment del llibre (pobre d’aquell que se l’haja hagut de llegir per trobar les pelaïlles…!!), on, pel que es veu, els Grans polítics també es dediquen a enviar-se semeses durant les reunions. El Gallardón, amant nocturn d’Espe, com tothom sap, hi estava, i la cosa va anar així: Espe: “Què collons fas tu ací?” Gallardon: “Ansar m’ha posat ací”. Espe: “Ni jarto de vino te posa Ansar ahí!”. El Gran Guallomin: “Jarto de vino, Ansar és capaç de tornar a les croades!!”. Trobe que aquesta sí que éj una pelaïlla mediàtica digna d’ejtar ejcrita als anals de la jistòria.