13.11.2006 - 06:00
No és un simple joc d’ordinador: també és un gran negoci. L’univers virtual Second Life creix d’una manera exponencial i cada dia mou milers de dòlars. No és pas l’univers virtual amb més usuaris (World of Warcraft en té set vegades més), però sí el que ha cridat més l’atenció de les empreses i dels inversors. En aquest vídeo i en aquest altre podeu fer un tast de com és la vida que es pot fer a Second Life.Per entrar a Second Life es necessita un ordinador, Mac o Windows, que no sigui gaire vell (fa servir molts recursos gràfics) i una connexió de banda ampla a internet. Quan un usuari s’hi registra per primera vegada, pot entrar-hi de franc o pagant. Si paga, té, d’entrada, alguns avantatges, com ara un espai per a construir-s’hi una casa. L’usuari ha de triar l’aspecte que el representarà al món virtual (anomenat ‘avatar’) quan es relacioni amb els altres usuaris. L’aspecte comprèn des de l’alçada del cos a la llargada del nas, del color dels cabells al to de la pell i molts detalls més. Al principi, un programa-guia ensenya les opcions més bàsiques de l’immens món virtual en tres dimensions: manera de caminar, de canviar l’aspecte, de parlar amb els altres jugadors, de volar o de teletransportar-se d’un lloc a un altre…
Discoteques i cursos de dret
Una volta instruït, el nou usuari ja pot explorar el nou món de botigues, sales de festa, discoteques, àrees de jocs de tota mena, piscines…, repartides per aquest univers que va creixent cada dia. En aquesta exploració trobarà usuaris amb qui podrà relacionar-se, ballar o fins i tot tenir-hi relacions sexuals (tot virtual). Però no sols s’hi fa xerinola, ans també s’hi poden seguir alguns cursos de dret de la Universitat de Harvard (i s’hi pot trobar un centre Gallec!). L’agència de notícies Reuters hi dedica un reporter a ple temps i ha obert una pàgina per a informar d’aquest món, i allò que destaca de Second Life és el negoci que s’hi fa. De fet, ja ha estat portada de Business Week, i Wired i CNet també hi desembarcaran aviat, igual que ha fet Reuters.
El negoci de la imatge
Quan un usuari entra de ple a Second Life s’adona ràpidament que té un aspecte molt antinatural, comparat amb el dels altres habitants, i aquí és on comença el negoci: si vol un aspecte més realista, per no dissemblar-se tant dels altres usuaris, haurà de fabricar-se’l o de comprar-lo. El món virtual té una moneda pròpia, el ‘linden dòlar’, que es pot comprar segons a una taxa de canvi que varia com si fos la moneda d’un país real. Actualment, amb un dòlar americà es poden aconseguir de dos-cents seixanta a dos-cents noranta ‘linden dòlars’.
Comprar objectes virtuals amb diners reals
La societat de Second Life, molt similar a la societat real, és obra dels usuaris, però amb moltes menys restriccions que no la vida real. Second Life ofereix eines i consells per a fer roba nova, aconseguir moviments nous, canviar l’estructura del cos… Però no és una tasca fàcil i normalment demana coneixements de programació i de disseny… Doncs bé, gent que sap crear dins aquest món ha obert botigues virtuals a Second Life, on es ven de tot: de cotxes a roba de tota mena, cossos nous de trinca…, i és que els ‘linden dòlars’ es poden tornar a canviar per dòlars reals. D’aquesta manera, hi ha qui fa diners de veritat venent objectes virtuals que únicament serveixen a Second Life. A més, també és possible de comprar-hi terrenys per a fer-hi cases, negocis… l’especulació immobiliària també forma part d’aquest univers de fantasia.
Feina i empreses
També hi ha oficis per a guanyar diners: dissenyadors d’objectes i de cases noves, ‘escorts’ (que es prostitueixen), agents de seguretat de les discoteques virtuals, disc-jòqueis… Les empreses convencionals també han vist les possibilitats d’aquest univers que ja compta més d’un milió tres-cents mil habitants. Per això Microsoft, Nissan i Sun Microsystems són algunes de les empreses que hi tenen seu.
Enllaços
Vídeo de la conferència de premsa de Sun Microsystems a la seu que té a Second Life.
Més vídeos sobre Second Life a Youtube.com i Machinima.com.
The New York Times: It’s My (Virtual) World.
BBC News: Reporter’s Log: A day out in Second Life.
