06.11.2006 - 19:00
‘Hi ha moltes maneres de fer literatura i, a mi, m’agraden totes’, diu Lolita Bosch (Barcelona, 1970). L’autora ha viscut deu anys a Mèxic i en fa tres que va tornar a Barcelona. El 2005 va publicar ‘Això que veus és un rostre (CCG) i ‘Elisa Kiseljak’ (la Campana) i ara acaba de treure ‘Qui vam ser‘ (Empúries). VilaWeb us ofereix una extensa entrevista amb ella i un vídeo complementari en què explica per què es declara escriptora bilingüe.Viure i escriure, el mateix
‘Vaig estudiar filosofia. Vaig triar aquesta carrera per poder escriure millor, perquè, quan escrius, penses, et planteges coses constantment. La filosofia et fa pensar que, d’entrada, pots creure en qualsevol argument. I és això que has de fer amb la ficció. De petita ja volia escriure i ara em sembla que no sabria fer res més. Tinc una curiositat incansable i no l’esgoto fent literatura: em passo tot el sant dia fent literatura. Escric cada dia, sempre, a totes hores, perquè no puc fer una altra cosa. L’Ana María Matute deia que fer literatura era una manera de ser. M’hi identifico. Viure molt en la realitat m’esgota. Per mi viure i escriure és tot u. Somnio text, pàgines que van passant…, és incontrolable i no em deixa d’impressionar. I no m’ensopeixo mai; per això sempre estic contenta. Però suposo que això passa a tothom que té passió per la seva feina’.
‘Quan vaig acabar la carrera de filosofia vaig buscar una escola d’escriptura. Llavors aquí no n’hi havia cap. A més, sóc viatgera de mena. Havia estat als Estats Units, que era una possibilitat, però no volia utilitzar l’anglès per escriure. Així, doncs, me’n vaig anar a Mèxic, perquè vaig trobar una bona escola i perquè tinc devoció a ‘Pedro Páramo’ de Juan Rulfo. I allà no vaig parar: Vaig fer una diplomatura i un postgrau en escriptura, vaig muntar una escola d’escriptors amb Mario Bellatin, vaig publicar contes, vaig treballar amb els exiliats, vaig acabar la tesi i també em vaig tancar a escriure’.
El retorn
‘Un dia vaig agafar el gos i vaig tornar a Europa. Mèxic és un país meravellós, però tenia la sensació que el coneixia molt. Era a final del 2003. De fet, me’n volia anar a Roma, com a idea literària, però vaig pensar que després de deu anys a Mèxic, potser seria més fàcil si de primer tornava aquí. Vaig aterrar a Barcelona i vaig passar un any tancada a casa escrivint. Llavors vaig enviar una selecció de textos a una agent literària, de qui no diré el nom, i me’ls va tornar dient que no sabia què fer-ne. Mentrestant, un amic d’amagat va enviar els mateixos textos a l’agència de Carmen Balcells. Un dia em va arribar per email una cita amb aquesta agència, que va passar els meus treballs a l’editor Constantino Bértolo, de Caballo de Troya (Random House), que em va publicar ‘Tres historias europeas’. Però, com que sóc bilingüe (vegeu vídeo), vaig trucar a la Campana, que em va publicar en català ‘Elisa Kiseljak’. Era el 2005.’
El mateix any Lolita Bosch va guanyar el Premi Ciutat d’Olot-Òmnium Cultural de literatura experimental amb ‘Això que veus és un rostre’, que va publicar l’editorial gironina CCG. ‘Em fa molta il·lusió publicar, però, sobretot, vull escriure. No he pensat mai ni a publicar ni a agradar’, explica.
‘Sóc molt endreçada i molt responsable. El meu avi sempre em deia que havia nascut per ser directora d’una escola de monges’.
‘M’interessa molt la vida dels escriptors. Ho llegeixo tot, perquè és molt difícil de saber cap on has d’anar. Referents? Davant l’ordinador tinc un munt de fotos d’escriptors. Sense mitificar-los, són personatges que m’agradaria de conèixer per parlar-hi llargament. Per exemple: Joyce, Carol Oates, Jeanette Winterson, Isak Dinesen, Joseph Roth, Nedim Gürsel, molts poetes…’
Un envit per a cada novel·la
‘Qui vulgui llegir cap de les meves novel·les que no comenci per ‘Això que veus és un rostre’, perquè és un llibre molt complicat (abasta les vint-i-quatre hores que passen des del moment que, a una noia, li diuen que s’ha mort el seu pare i el moment que surt de casa per anar a l’enterrament). Quan escric sempre em poso fites: la de ‘Elisa Kiseljak’ era de saber si podia explicar una història en què la protagonista que la diu no recorda res. I a ‘Qui vam ser’ volia desconstruir una història, una relació d’amor absolutament autobiogràfica’.
Lolita Bosch té una actitud plaent i, segons que diu, compulsiva envers la literatura. Aquests tres llibres s’han publicat aquest últim any i mig, i l’autora no para: aquest novembre Columna li publicarà un nou títol, ‘Negra nit’. I ella al vídeo també explica que prepara una novel·la sobre la seva família, els Bosch. El seu besavi, Ròmul Bosch (Calella, 1852 – Barcelona, 1923), va ser alcalde de Barcelona i president del port fins a la mort.
Enllaços
Entrevista amb l’escriptora Lolita Bosch en vídeo.
