Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  27.10.2006  06:00

Empúries reeditarà 'La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL'

El llibre, publicat el 1985, va explicar per primera vegada qui era Puig Antich i el rerefons social i ideològic del MIL

Men?ame
 

El 1985 l'editorial Empúries publicà 'La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL', una investigació feta per nou estudiants de periodisme sota la direcció del periodista i professor Ramon Barnils. El llibre explicava per primera vegada qui era Puig Antich i el rerefons social i ideològic del MIL. Ara que el film 'Salvador' ha popularitzat la figura de Puig Antich i que es remou la possibilitat de revisar el cas, es reedita el llibre.

Segons que ha confirmat a VilaWeb l'editorial Empúries, 'La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL' (signat amb el pseudònim de Carlota Tolosa) es tornarà a reeditar, previsiblement, abans de Nadal, per bé que no hi ha data definitiva.

El periodista Xavier Montanyà, un dels autors del llibre, n'assenyalava l'interès al Mail Obert del 24 d'octubre ('Periodisme d'investigació? És que n'hi ha d'altre?'): 'Em sembla que ens vam prendre aquell treball com un deute amb el revolucionari executat i una assignatura pendent contra el franquisme i el cinisme de l’oposició antifranquista. Es va publicar i va ser polèmic. Ara ja no es troba. A més de periodisme, en aquella ocasió vam aprendre oportunitat i discreció. És important saber triar un tema en el moment adequat i posar-lo sobre la taula. Cal dir la veritat tan aviat com sigui possible, quan incomoda, quan molesta, quan encara serveix d’alguna cosa'.

Fent referència al llibre que més tard va publicar el periodista Francesc Escribano sobre Puig Antich, 'Compte enrere' (Edicions 62), comenta Montanyà: "Nosaltres vam fer el llibre que hauria agradat al Salvador; ara faran la versió de les germanes", ens va dir [Ramon Barnils] al Carles i a mi un dels últims dies que ens vam veure. I la va encertar. Com tantes altres vegades. La va deixar anar, discretament i distreta, com allunyant-se del tema, amb la serenitat d’aquell qui sap que ho ha fet bé, honestament, i quan tocava. Sense xarxa. Sense moralina, ni vernissos políticament correctes i comercials. Sense mentir, ni posar-se medalles. Sense grandiloqüències. Sense copiar. Amb rigor i respecte al mort. Sense llagrimetes. Amb una mena de solidaritat revolucionària sincera i visceral, però mesurada, basada en els fets i en les paraules exactes. Si el van matar per uns ideals, la primera cosa, la més justa, era de conèixer-los i de fer-los públics.'