De Barba-rossa a Bin Laden

  • Joan Pons relata la història del setge de Menorca del 1535

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
23.09.2006 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any passat, el menorquí Joan Pons (Ferreries, 1960) publicava ‘Sorra a les sabates’, amb una bona acollida de crítica i públic (ja es a les llibreries la segona edició). Ara l’escriptor proposa el relat ‘Barba-rossa’, també a la Magrana. El llibre relata el setge a la ciutat de Maó de 1535, a partir de Roger Genestar, un hàbil caçador d’ocells, del temut Barba-rossa, el pirata més famós de la Mediterrània, i la lluita moral entre Orient i Occident.Diu Joan Pons que la gènesi del llibre va néixer arran de l’atac a les Torres Bessones de Nova York: ‘Em va fer pensar com s’interpretava un fet i com es veien els personatges implicats segons el punt de vista: per uns Bin Laden i els seus eren uns dimonis, per d’altres eren màrtirs que s’havien sacrificat per una causa. I vaig començar a escriure aquesta novel·la amb la intenció d’investigar sobre el punt de vista’.

Religions contra cultures

Continua: ‘Els fets de l’11-S, l’enfrontament entre religions i cultures, també em van fer pensar que hi havia un paral·lelisme amb els fets del setge de 1535: Bin Laden versus Barba-rossa. Bin Laden i Bush són els pirates de l’antiguitat, viuen la mateixa contradicció en funció de la cultura i religió que professen. És important entendre aquesta analogia, perquè a mi només m’interessa recórrer al passat per parlar del present, si no és així la novel·la històrica no m’interessa, i sense aquesta analogia no hagués escrit sobre Barba-rossa’.

Un dels personatges de la història, el mercader egipci Chérif Abderrahman Jah, que es converteix en amic i mentor de Roger Genestar, afirma en un moment del llibre parlant d’orient i occident: ‘Són més les coses que ens uneixen que les coses que ens separen’. En aquest sentit, Pons diu sobre les polèmiques declaracions del Papa Benet XVI: ‘Sense que jo sigui catòlic, em sembla que aquest discurs va en una bona direcció, de diàleg, de discurs teològic, encara que a la pràctica les seves paraules ara hagi estat com posar més benzina a les flames’.

Maó i Ciutadella

Barba-rossa, el més famós pirata de la Mediterrània, va assetjar la ciutat de Maó l’1 de setembre de 1535 i vint-i-vuit anys després la ciutat de Ciutadella també va patir un altre setge. Ciutadella commemora aquest esdeveniment, perquè va resistir i va ser una gesta heroica. Per contra, Maó no ho fa, perquè la ciutat es va rendir i hi va haver grans traïcions entre els dirigents de la ciutat. A Pons li agradaria que es commemorés el setge de Maó, si més no recordar la data, perquè encara que hi va haver traïdors, també hi va haver gent molt valenta. Voldria que el llibre ajudés a recordar l’episodi.

Sobre el protagonista, el caçador d’ocells maonès Roger de Genestar, Pons explica: ‘Vaig triar un personatge neutre, que no fos determinant en els esdeveniments històrics. És com un Papagueno’. I que sigui caçador d’ocells, a banda que li dóna un aire líric, també té una raó autobiogràfica. Com en d’altres relats, el paisatge neuràlgic de la novel·la és Menorca, però el protagonista necessita marxar, perseguint un somni, una història d’amor, que l’atraparà bona part de la seva vida. ‘Aquesta idea que Menorca és un paradís però que s’ha de sortir per ampliar horitzons, és una característica de tots els meus relats’.

Capítols breus

L’escriptor ha buscat un estil sintètic i poètic alhora, sense que quedi almivarat, i perquè no li fugís res del que volia contar. La novel·la s’estructura en petits capítols (337 repartits en 181 pàgines), que li donen ritme, dinamisme, agilitat i l’han ajudat a evitar els elements superflus: ‘De fet, recorda Pons, aquest recurs ja l’utilitza Baricco a ‘Seda’ i també el trobem en Bukovsky, que són dos referents per a mi’. Joan Pons va escriure ‘Barba-rossa’ a raig, en només tres mesos, però després es va passar dos anys polint l’original.

Pons ha volgut deixar clar que ‘Barba-rossa’ és una novel·la menys exigent que ‘Sorra a les sabates’, menys exigent per al lector, també per a l’editor i per a ell mateix. I és que ‘Sorra a les sabates’ va tarda deu anys en escriure-la i li va suposar un gran esforç.

Amb ‘Barba-rossa’ la Magrana inicia una temporada que s’espera fructífera, amb títols molt prometedors, com la nova novel·la d’Imma Monsó, ‘Un home de paraula’, i l’obra guanyadora del premi Orange de ficció, ‘Sobre la bellesa’ de Zadie Smith, volums que sortiran entre octubre i novembre. Una altra novetat de la Magrana és la incorporació d’Isabel Obiols, fins ara periodista literària, com a editora del segell.

Enllaços
Llegeix un fragment de ‘Sorra a les sabates‘ de Joan Pons.
Més informació a VilaWeb Lletres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any