22.09.2006 - 19:05
L’any passat el menorquí Joan Pons (Ferreries, 1960) publicà ‘Sorra a les sabates’, un llibre ben acollit per crítica i públic (ja és a la segona edició). Ara en Pons edita ‘Barba-rossa’, també a la Magrana, un relat del setge de la ciutat de Maó, esdevingut el 1535, basat en Roger Genestar, un hàbil caçador d’ocells, en el temut Barba-rossa, el pirata més famós de la Mediterrània, i centrat en la lluita moral entre Orient i Occident.Diu Joan Pons que el llibre va néixer de l’atac a les Torres Bessones de Nova York: ‘Em va fer pensar com s’interpretava un fet i com es veien els personatges implicats, segons el punt de vista: per uns Bin Laden i els seus eren dimonis, per uns altres, màrtirs que s’havien sacrificat per una causa. I vaig començar a escriure aquesta novel·la amb la intenció d’investigar el punt de vista’.
Continua: ‘En els fets de l’11-S, la topada entre religions i cultures, també hi vaig veure un paral·lelisme amb els fets del setge del 1535: Bin Laden i Barba-rossa. Bin Laden i Bush són els pirates d’avui, viuen la mateixa contradicció dels antics, una contradicció deguda a la cultura i la religió que professen. És important d’entendre aquesta analogia, perquè, a mi, només m’interessa recórrer al passat per parlar del present; si no és així, la novel·la històrica no m’interessa. Sense aquesta analogia no hauria escrit sobre Barba-rossa’.
Un dels personatges de la història, el mercader egipci Chérif Abderrahman Jah, que es converteix en amic i mentor de Roger Genestar, afirma en un moment del llibre parlant d’Orient i Occident: ‘Són més les coses que ens uneixen que no les coses que ens separen’. En aquest sentit, Pons diu, de les polèmiques declaracions del papa Benet XVI: ‘Sense que jo sigui catòlic, em sembla que aquest discurs va en una bona direcció, de diàleg, de discurs teològic, encara que a la pràctica les seves paraules hagin tirat més benzina a les flames’.
Barba-rossa, el pirata més famós de la Mediterrània, va assetjar la ciutat de Maó l’1 de setembre de 1535; vint-i-vuit anys després, la ciutat de Ciutadella també fou sotmesa a setge. Ciutadella commemora aquest esdeveniment, perquè va resistir i va ser una gesta heroica. Però Maó, no, perquè es va rendir i hi va haver grans traïcions dels dirigents de la ciutat. A Pons, li agradaria que es commemorés el setge de Maó o que, si més no, se’n recordés la data, perquè, encara que hi hagué traïdors, també hi hagué gent molt valenta. Voldria que el llibre ajudés a recordar l’episodi.
Sobre el protagonista, el caçador d’ocells maonès, Roger de Genestar, Pons explica: ‘Vaig triar un personatge neutre, que no fos determinant en els esdeveniments històrics. És com un Papagueno’. Que sigui caçador d’ocells té una raó autobiogràfica, a banda el toc líric. Com en els altres relats, el paisatge de la novel·la és Menorca, però el protagonista necessita anar-se’n, a l’encalç d’un somni, d’un amor, que el lligarà una bona part de la vida. ‘Aquesta idea que Menorca és un paradís, però que n’has de sortir per ampliar horitzons, és una característica de tots els meus relats’.
L’escriptor ha cercat un estil sintètic i poètic alhora, però sense ensucraments, per no perdre res d’allò que volia contar. La novel·la s’estructura en petits capítols (337, repartits en 181 pàgina), que li donen ritme i agilitat i que ajuden a evitar els elements superflus: ‘De fet, recorda Pons, aquest recurs, ja l’utilitza Baricco a ‘Seda’ i també es troba en Bukovsky, que són dos referents meus’. Joan Pons va escriure ‘Barba-rossa’ a raig, en tres mesos, però després va passar dos anys polint l’original.
Pons ha volgut deixar clar que ‘Barba-rossa’ és una novel·la menys exigent que no pas ‘Sorra a les sabates’; menys exigent per al lector, per a l’editor i per a ell mateix. I és que ‘Sorra a les sabates’ li va costar deu anys i un gran esforç escriure-la.
Amb ‘Barba-rossa’ la Magrana obre una temporada que promet ser fructífera, amb títols molt atractius, com la nova novel·la d’Imma Monsó, ‘Un home de paraula’, i l’obra guanyadora del premi Orange de ficció, ‘Sobre la bellesa’ de Zadie Smith, que sortiran entre l’octubre i el novembre. Una altra novetat de la Magrana és la incorporació d’Isabel Obiols, periodista literària, en qualitat d’editora.
Enllaços
Llegeix un fragment de ‘Sorra a les sabates‘ de Joan Pons.
