12.08.2006 - 06:00
El Grup 62 ha passat de ser el grup editorial més important en llengua catalana a ser un autèntic gegant editorial. La recent entrada en l’accionariat del Grup Planeta i del Grup Enciclopèdia Catalana fan que el Grup 62 passi a tenir gairebé el monopoli de l’edició en català. I, de rebot, el monopoli dels premis literaris. La concentració empresarial és una de les característiques del capitalisme en l’era de la globalització.El Grup 62 ja tenia Edicions 62, Empúries i Selecta. Ara cal sumar-hi Proa, Pòrtic i Mina, d’Enciclopèdia Catalana, i Columna i algunes edicions en català a Planeta, Destino i Timun Mas, del Grup Planeta. Què queda fora d’aquest imperi? No gran cosa. La Magrana, propietat de RBA, Rosa dels Vents, de Random House Mondadori, Ara Llibres, de la cooperativa Cultura03, i algunes editorials independents com ara Quaderns Crema, La Campana, Cossetània, Pagès o Angle. Al País Valencià destaquen Tres i Quatre i Bromera, i a les Illes, Editorial Moll i Documenta Balear.
El nou mapa editorial també deixa en una mateixa mà els principals premis literaris en català, ja que el Ramon Llull de narrativa el convoca Planeta, el Sant Jordi de novel·la, Proa, i el Prudenci Bertrana, Columna. Tots, per tant, del Grup 62.
La Caixa no se’n desprèn del tot
El Grup Planeta i el Grup Enciclopèdia Catalana entren a l’accionariat del Grup 62 amb un trenta per cent cadascun. Es queden, per tant, amb un seixanta per cent del 88,9 per cent de participació que tenia La Caixa, que es quedarà amb el 30%. El 10% restant està en mans d’accionistes minoritaris. L’operació culminarà el darrer trimestre de l’any i es calcula que l’import final de l’operació oscil·larà entre els 25 i els 70 milions d’euros. Segons l’acord, La Caixa abandonarà progressivament la gestió del grup per deixar-la en mans de les empreses editorials.
Una operació de venda llarga i complicada
El Grup 62 va viure una crisi important a finals de 1999, quan van dimitir gairebé al mateix temps el director general adjunt, Oriol Castanys, i el conseller delegat, Oriol Bohigas, per discrepàncies amb la línia editorial. Els seus substituts, Pere Sureda i Joan Capdevila, van començar un arriscat pla d’expansió consistent en duplicar el nombre de títols publicats, molts dels quals en espanyol, i fer-ne grans tirades. Però els números no sortien. Quan la Caixa va assumir el comandament efectiu de Grup 62, l’any 2002, va aterrar-hi com a consellera delegada Rosa Cullell. El seu pla de viabilitat econòmica va funcionar, però el president de la Caixa, Ricard Fornesa, va insistir a finals de l’any passat que el Grup 62 era una ‘aposta no estratègica’.
La Caixa volia vendre el Grup 62 a Planeta, en considerar que era el grup més sòlid del sector editorial espanyol. José Manuel Lara va mostrar la seva bona predisposició. Però el Govern català, mitjançant Esquerra Republicana, i algunes entitats com Òmnium Cultural, es van oposar a l’operació i van aconseguir frenar-la. L’objectiu, deien, era preservar la catalanitat del principal grup editorial del país. Per la seva banda, altres possibles compradors, com el Grup Editorial RBA, insistien en la seva oferta. La solució que s’ha adoptat finalment manté a la Caixa dins l’accionariat i no atorga a Planeta el control absolut. El director literari del Grup 62, Ernest Folch, ha confirmat en principi el seu interès per mantenir-se en el càrrec i ha valorat l’acord de manera ‘molt positiva’. L’acord final inclou el manteniment, a grans trets, del funcionament actual del Grup 62.
Edicions 62, una editorial emblemàtica
Grup 62 hereda el nom d’Edicions 62, fundada el 1962 amb l’objectiu de promoure l’edició de llibres en català. Max Cahner i Ramon Bastardes en van ser els impulsors, i Joaquim Molas i Josep Maria Castellet li van donar l’empenta definitiva. ‘Nosaltres, els valencians’, de Joan Fuster, va ser el primer títol publicat i una declaració de principis de la línia editorial dels primers temps: llibres compromesos amb la cultura i el país. De fet, a nivell econòmic, Edicions 62 és una iniciativa que sorgeix de la societat civil, com passava sovint en aquells anys. El diari Avui en seria un altre exemple. Josep Maria Castellet en va ser el director literari entre 1964 i 1997. Actualment, Edicions 62 és l’empresa més important que edita en català, amb un catàleg de més de 4.000 títols.
