07.08.2006 - 06:00
La veu de Toni Mestre omplia l’aparell de ràdio que escoltàvem a casa, quan jo era menuda, la seua veu ens acompanyava al menjador i ens feia riure la naturalitat amb que s’expressava en valencià des de la ràdio, al seu programa De Dalt a Baix. Corrien els anys setanta, per fi començàvem a caminar endavant.
Més tard em va contar milers de vegades el conte del Mig Pollastre des d’un disc de vinil: “Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que gratant un femeret m’he trobat un dineret”, feia la tornada de la cançoneta.
A casa, Toni Mestre era l’amic de l’oncle; un rostre sempre somrient i afable, amb una veu i uns objectius poderosos. Fa poc més d’una setmana que Toni Mestre va morir, una nova pèrdua per a tots.
Núria Soler
Co-coordinadora Vilaweb Gandia
