14.06.2006 - 06:00
Edicions 62 acaba de publicar ‘Entre el roig i el negre. Una història real’ escrita per Miquel Mir i basada en la vida del Josep, militant de la FAI que va acabar exiliat a Londres. El protagonista va escriure uns diaris explicant les seves activitats i va conservar una documentació molt valuosa. Amb el testimoni del seu fillol Maurici, el llibre reconstrueix i novel·la un testimoniatge d’un dels episodis més foscos de la guerra del 1936-39.En Josep va néixer a final del segle XIX. Era fill únic de la família del mas la Casona (Penedès). Com molts catalans, durant tres anys li va tocar de fer el servei militar al Marroc. Allí es va familiaritzar amb les armes. Temps després, el 1917, va deixar el camp per anar a Barcelona, on es va posar a treballar a la Hispano Suiza. Els anys vint va entrar a la CNT i de seguida va ser captat per la FAI, com a bon mecànic que era i coneixedor de les armes. En Josep va obrir un taller al Poblenou, que també feia de magatzem de la FAI. Formava part del Comitè de Defensa Confederal, on hi havia els grups d’acció directa més radicals. L’agost del 36 es va integrar en una patrulla de control, la de Sant Elies. Llavors de l’alçament militar, la FAI tenia molt poques armes, de primer. La missió que tenia el grup del Josep era dentrar a les esglésies i de requisar els objectes de valor en nom de la revolució, amb la finalitat de comprar armes. Les peces es van anar emmagatzemant al taller del Poblenou. Però quan la FAI va entrar a les casernes les armes van deixar de ser un problema i, per tant, de ser un objectiu prioritari. Les peces de valor requisades es van quedar al taller.
La patrulla de control de Sant Elies també va espoliar cases religioses i d’empresaris i personatges significats de la Lliga, com la den Cambó. El grup va cometre molts assassinats, un dels més escruixidors: la mort d’una quarantena de religiosos en una nit. Però el maig del 37 la FAI va perdre el control i els comunistes van desmantellar les patrulles de control. En Josep va començar a preparar l’exili, però decidí danar-sen amb les butxaques plenes. Es va posar d’acord amb un brigadista anglès que li va facilitar la fugida a Londres i el transport de les peces espoliades, que va anar venent fins els anys cinquanta.
En Josep va escriure totes les peripècies en uns diaris. Quan es va morir la seva dona (ell s’havia mort abans), el fillol, en Maurici, va heretar la casa de Londres. Va ser allí on va trobar els diaris i més documentació que Miquel Mir va ajudar a ordenar i classificar. D’això fa set anys.
Miquel Mir ha publicat el llibre sense els cognoms dels protagonistes i sense mencionar les famílies espoliades, perquè creu que encara és matèria delicada, havent-hi, com hi ha, familiars directes vius a totes dues bandes. De fet, va escriure una primera versió del llibre, publicada en un tiratge limitat (mil exemplars), sota el segell de l’editorial gironina CCG, l’any passat, a petició de les famílies espoliades, algunes de les quals amb parents assassinats.
Mir assegura que el llibre no pren partit: ‘no em vull posar ni de l’una banda ni de l’altra. De fet, l’església diu que els anarquistes ho van cremar tot, i els anarquistes diuen que una part dels objectes ja els havien amagat quan ells hi van arribar. I a mi, allò que m’interessa saber és on va anar a parar tot aquell patrimoni’. En un moment del llibre en Maurici diu a l’autor: ‘No vull que jutgis ningú. És només història, un bocí de la nostra història recent a partir del llegat que ens nha deixat un dels protagonistes directes i de les meves pròpies vivències’. Però l’autor també assegura que aquest episodi és un dels més foscos de la història recent de Catalunya i que fins ara se n’havia destacat sobretot l’idealisme, però que no es pot oblidar que vuit mil persones van morir a la rereguarda republicana, de les quals més de dues mil eren religiosos.
L’autor diu que ha volgut explicar els fets duna manera planera i entenedora, perquè arribin a la gent, i per això ha novel·lat el diari. Edicions 62 ha publicat ‘Entre el roig i el negre’ a la col·lecció de narrativa el Balancí. L’editora Eugènia Broggi ho justifica: ‘Aquest títol és una aposta, n’hem fet un tiratge de cinc mil exemplars. L’hem publicat al Balancí, la nostra col·lecció estrella, perquè considerem que el llibre s’ha de llegir com una història novel·lada, encara que sigui real. Mir li ha donat forma i es llegeix igual que una novel·la. A banda, tampoc no és un assaig històric, sinó el testimoni real d’un militant de la FAI’.
Miquel Mir ha tornat la documentació privada a les famílies afectades i dipositarà el diari del Josep i la documentació sobre les patrulles de control en una institució de Catalunya (no n’ha volgut dir el nom). També assegura que continuarà investigant. Mir, que treballa per l’Ajuntament de Girona, ha demanat una excedència per a poder-se dedicar a investigar sobre personatges, objectes i obres espoliades.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.