13.06.2006 - 15:00
Aquest matí VilaWeb ha publicat que tres ex-batlles convergents de Solsona, Figueres i Berga demanaven el no de cara al referèndum. Doncs bé, no són els únics, Francesc Escalé i Matamala, batlle de Vilanova del Vallès de 1983 a 1999, primer per un grup d’independents i, des de 1987, per CiU, també és partidari del no. Escalé diu que el text que se sotmet a votació és poc ambiciós i critica que no inclogui un concert econòmic.Per Francesc Escalé, hauria calgut aprovar un concert econòmic com el del País Basc, perquè l’aprovació de la reforma de l’estatut obligaria Catalunya a parar la mà vint o vint-i-cinc anys més. Escalé considera que la qüestió del finançament és l’essencial i que, si no ha quedat ben resolta, és perquè els partits no han arriscat prou. Critica, a més, que es digui que l’estatut reconeix Catalunya com una nació, no entén ‘perquè els partits ho diuen si no és veritat’, i que CiU pactés l’estatut amb el PSOE, això hauria d’haver estat feina del PSC o bé dels quatre partits que havien aprovat el text del 30 de setembre.
Tres ex-batlles més demanen el no
Així doncs, Francesc Escalé se suma als tres ex-alcaldes de CiU històrics que han anunciat a VilaWeb que diumenge votarien no. Ramon Llumà, batlle de Solsona durant vint-i-quatre anys i militant de CDC, Jaume Farguell, membre de CDC, ex-batlle de Berga i diputat del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003, i Miquel Esteba, batlle de Figueres a final dels setanta, coincideixen a demanar el no i critiquen el text sotmès a votació perquè és poc ambiciós en termes nacionals.
Les seves crítiques s’afegeixen, al seu torn, a les d’alguns altres militants de CiU com ara el batlle de Calonge de Segarra, Ramon Maria Fitó o Albert Vila, un dels fundadors del partit, que havia tingut càrrecs d’importància a la Generalitat.
‘Sóc independentista i crec en la sobirania catalana’, ha dit Ramon Llumà a VilaWeb. Llumà lamenta que s’hagi desaprofitat l’oportunitat de fer un estatut que incorpori el dret de decidir a través d’un plebiscit. L’ex-batlle de Solsona, considerat un dels dirigents històrics del sobiranisme dintre CiU, diu que el nou estatut és poca cosa més que el del 1979, i que ni tan sols estava d’acord amb el que va aprovar el Parlament el 30 de setembre. A més, assegura que hi ha més persones de la seva generació, militants de Convergència, a qui dol haver de dir que no, contra la posició del seu partit.
Miquel Esteba, que des que va deixar l’alcaldia de Figueres no milita a Convergència, critica el nou estatut que ‘no complau les aspiracions nacionals del nostre poble’. Esteba no estava satisfet tampoc amb l’estatut del 30 de setembre, ‘però el vaig acceptar quan el va aprovar el noranta per cent del Parlament’. Per ell, els tres grans fracassos del nou text són: no-reconeixement de la realitat nacional, limitacions quant a competències, i un sistema de finançament ‘que fa riure’. L’ex-batlle de Figueres diu que els actuals caps polítics no han estat a l’alçada de les circumstàncies i que ‘és patètic de veure com Manuela de Madre, Artur Mas i Carod-Rovira van a Madrid a fer un discurs ponderat, i després, a l’hora de la negociació, ens humilien d’aquesta manera’.
També l’ex-alcalde de Berga, Jaume Farguell, que havia estat diputat al Parlament i que es considera un nacionalista radical, afirma que ‘d’aquí a diumenge haurien de canviar molt les coses perquè pugui votar que sí’. Per ell, ‘el text demostra el fracàs i la divisió del nacionalisme català’, i el fet que l’estatut no reconegui Catalunya com a nació el fa inacceptable. També critica els capítols del finançament i de la llengua.
