12.06.2006 - 06:00
L’editorial Barcino torna a publicar, després de vuitanta anys, ‘Lo somni’ de Bernat Metge, en una edició crítica de Stefano Maria Cingolani. L’extens estudi introductori, de 120 pàgines, opugna la idea proposada per Martí de Riquer l’any 1959. Riquer hi veia un text exculpatori, cosa que n’ha afectat la projecció europea i ha condicionat negativament l’estudi de l’autor, segons Cingolani, que el considera un text més literari, de reflexió ètica.L’any 1396, després de la mort en estranyes circumstàncies del rei Joan, l’ànima del monarca s’aparegué en somnis al seu servidor Bernat Metge. I ‘Lo somni’ és el relat que l’autor fa d’aquesta visió.
El 1959 Martí de Riquer fa una edició crítica de ‘Lo somni’, dins les Obres Completes de Bernat Metge, i l’interpreta com un text exculpatori, perquè en Metge havia estat inculpat, per coses menors, en la mort del rei Joan. Per Stefano Maria Cingolani aquesta interpretació ha tingut unes conseqüències negatives per a Metge, que apareix com un autor corrupte, utilitari, que se serveix de la literatura amb finalitats pràctiques. ‘A mi, això no m’encaixava i ho he regirat, perquè ‘Lo somni’ és un text de reflexió ètica, sobre la posició de l’home en aquest món i la capacitat d’aconseguir la felicitat’.
Segons Joan Santanach, editor de Barcino, Cingolani ha analitzat durant deu anys totes les aportacions dels estudiosos fetes fins ara, les ha païdes, ha aprofundit en les fonts literàries de Metge, i ha gosat repensar la interpretació de Riquer. La versió que ara ens en presenta és la d’un Bernat Metge més llatinista. Cingolani fa una lectura més literària de ‘Lo somni’, hi veu un text d’introspecció, en què Metge dialoga amb les seves fonts (Ciceró, Petrarca, Boccaccio…), car és un autor conscient de la seva obra literària.
La primera edició de ‘Lo somni’ es va publicar a París l’any 1889 a cura de Josep M. Guàrdia. L’any 1922 Barcino obria la col·lecció Els Nostres Clàssics amb aquest títol, a cura de Josep M. Casacuberta. També en féu una edició Antoni Vilanova, el 1957-58. ‘En totes aquestes edicions, explica Stefano Maria Cingolani, Bernat Metge es considerat un humanista, un escriptor seriós i modèlic i un literat i pensador innovador, no solament comparable, sinó comparat de fet, amb la cultura europea de la seva època, sobretot italiana’. Continua Cingolani: ‘L’edició crítica de les seves obres completes a cura de Martí de Riquer, l’any 1959, assenyala un punt d’inflexió decisiu en la valoració de Bernat Metge’.
L’expert italià, segons que explica en la introducció, ha volgut restituir la posició europea de Bernat Metge: ‘La projecció i la fama d’Ausiàs March i de Joanot Martorell fora de la Corona d’Aragó foren sens dubte superiors, com demostren les traduccions, els lectors i els imitadors de les seves obres. Però si la cultura catalana laica ha produït a l’Edat Mitjana un intel·lectual i un escriptor d’autèntica talla europea, aquest és justament Bernat Metge’.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
