06.06.2006 - 18:21
La mort del poeta i novel.lista Manel Garcia Grau ha conmocionat la societat castellonenca, almenys la part implicada en la defensa del català i en la seua normalització lingüística i literària. Manel Garcia Grau va morir dilluns, als 44 anys, víctima d’un càncer contra el qual lluitava des de feia mesos. Natural de Benicarló però resident des de feia anys a la nostra ciutat, ha destacat principalment com a poeta, amb obres com ara Al fons de vies desertes, La ciutat de la ira, LLibre de les figuracions, Els noms insoldables o Anatema, amb les quals havia guanyat nombrosos premis i guardons; és autor, a més, d’un novel.la, El Papa maleït, sobre la figura del Papa Luna, i d’estudis literaris com ara De Castelló a Itaca. L’univers poètic de Miquel Peris, Una (re)lectura de “Bolangera de Dimonis”, Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica i Polítiques i lingüístiques. Directiu de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i nacionalista militant, la seua mort, que s’afegeix a la pèrdua fa no arriba a dos anys d’un altre gran escriptor castellonenc, Vicent Marzà, suposa un greu entrebanc per al país i la llengua en terres castellonenques.
La cerimònmica religiosa de l’enterrament va tenir lloc ahir a les 16 hores, a la parròquia de l’Esperança, plena de gom a gom, a més d’una gentada que era fora del recinte. Hi eren presents els regidors de Cultura, Miguel Ángel Mulet, i d’Agermanaments, Miquel Soler, a més d’Antoni Porcar, regidor del BLOC, formació de la qual era militant, i el socialista Ignacio Subias; hi era present també el subdelegat del govern, Juan Maria Calles, poeta ell mateix, així, com, expressament vinguda de Barcelona, l’escriptora Isabel-Clara Simó, unida amb Manel per estrets lligams d’amistat. Dels escriptors en català de les comarques castellonenques, ple complet: Vicent Usó, Vicent Pallarés, Pep Castellano, Canto Nieto, Rubén Montanyés, Albert Garcia, Jordi Querol, Antoni i Manel Pitarch, Joan Montanyés “Xipell”, Joan Andrés, Antoni Vizcarro, Joan Garí, Joan Jesús Pla, Isabel Marín…; la direcció i molts professors de la Universitat Jaume I i de l’IES Penyagolosa, dels quals era professor; la gent de la
Federació Escola Valenciana, de la qual era actiu militant; Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià; RosaRaga, de l’Editorial 3 i 4; Pilar Dolz, directora de la galeria Cànem; molts militants del BLOC i del BLOC Jove; una nombrossíssima representació del seu alumnat; membres dels col.lectius cristians de base dels quals havia format part; una nombrosa representació cultural i política de Benicarló, la seua terra nadiua… la relació seria infinita. La missa, en català i concelebrada per tres capellans, ha tingut moments d’emotivitat quan, durant l’homilia, un d’ells, company de Manel des de l’època de joventut, ha evocat la seua figura humana i combativa. Però el moment més emotiu ha estat, sense cap dubte, quan, després de la lectura de dos poemes de Manel a càrrec de Vicent Usó, acompanyat a la guitarra per Manolo Brancal, ha estat la mateixa dona de Manel, Olga Carbó, qui ha eixit a adreçar unes paraules als assistents, entretallada pel dolor, i ha llegit després, amb una estranya serenor, un dels seus poemes preferits; el final ha estat una tancada ovació de tots els presents, que ha servit sense dubte per a descarregar la mescla de dolor i emoció que tots duien dintre. Des de Vilaweb Castelló reiterem el nostre condol i la nostra solidaritat a la dona i les filles, i a tota la família, així com ens sumem al dolor de tots aquells que estimàvem Manel com a persona, com a escriptor i com a patriota.
