31.05.2006 - 06:00
Per Enric Alloza
6 paelles penso que es van fer, algunes de ben grans com la de la Unió, Joan Galinsoga, va ser el mestre paeller, és de la que jo en vaig menjar, una mica curta de sal, però ja sabeu, i si no ho sabeu us ho dic jo, que el promig d’edat no era pas ni de pubertat ni adolescència, i la sal en aquestes edats s’ha de mirar en lupa, bona paella Galinsoga, res de parentiu -diuen- amb aquell famós director de la Vanguardia.
Unió i Convergència, no van al mateix ritme, i mentre en Galinsoga, amb el vist i plau de Guardi i Vidal, feia l’últim bull i ja guarnia de “bitxos” -escamarlans i musclos- la paella, en Batalla encara no havia tirat l’aigua per fer bullir l’arròs, i en Blàzquez vestit de gondielere, cuinava una paella petita on els escamarlans i les gambes no hi cabien, ben ajudat per l’Abellan, es bo veure els amics i companys, un de Convergència i l’altre d’Unió asseguts a la mateixa taula, ells no volien seure a les comunitàries, pensen que Convergència i Unió han de ser a la mateixa taula, això sí que és una bona amistat, partits diferents agermanats en una federació… és un bon exemple que la política uneix, en Jordi i la Bego, santificaven la unió.
Us diré que aquestes paelles de CiU, son de “luju” si les comparem amb d’altres, algú em va dir que no ho publiqués, que la broma era fàcil, vist els temps que corren de revisions de compensacions no molt ajustades, i mentre en d’altres paelles ben recents el cap de costella abunda i el marisc no apareix, en aquestes el tocinaire i té poc a dir, i el peixater és fa la barba d’or.
La paella d’en Lahoz -comprada a Toledo- no bullia, -el vent apagava la flama- tots van fer pinya al costat d’en Luis, perquè el vent no apagués el foc, al final se’n van sortir.
Amb el dinar, vi, amb les postes, cava, no sembla gaire bíblic, però vam començar pel bo, i vam acabar amb semisec, més tard, cafè, licors i puros havanos, i els d’Unió que van ser els primers a tirar l’arròs, van ser els darrers a marxar, gràcies per aquest dia de dinar en harmonia, s’agraeix, i malgrat certes tensions que son a totes les cases, al final el que queda en el record, és l’amistat i la bona estona que s’ha passat davant d’un platet d’arròs al costat d’en Guardi, en Vidal i família, i una bona copeta amb en Ruiz, en Batalla o en Contreras.
