Ésser Català (Jeroni Massip)

  • (Podeu opinar, preguntar, discrepar.... o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “Fòrum Nord-Català (FNC)”... del mateix VW C-n, columna de dreta)

Redacció

02.05.2006 - 22:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures



Quan va començar ? No sé…però ja fa temps.

Malgrat la cultura francesa que vaig rebre, el meu sentiment, la meua partanença en aquest poble, en aquesta cultura queda fosa en el fons del meu cos…del meu cor !

Potser va començar quan era noiet i que anava, ca la meua avia materna el diumenge al matí escoltar Sardanes de vegades joioses, empentant però sovint tristes i doloroses.

Em recordo bé, les boles de picolat fumejaven i l’olla de mongetes o « granets » guisava dins un racó de la xemeneia. L’avia havia nascut a la Farga de la Presta un racó de paradís on se veu el «Costa Bona», on la boira arriba com un cavall al galop i on el riu Tec pot tenir dins una copa..

Era el temps on hi havia encara uns aplecs Sardanistes al meu poble, el temps on els avis trepitjaven els raïms i feien el vi de casa, el temps on els cargols coïen a la brasa al mig del carrer perquè els veïns poguessin aprofitar del perfum i per què no en compartir el sabor.

En canvi ca la meua avia de Rosa la cuina era sobretot Zarzuela de crustacis, canelons (segurament els millors al món !), Arròs i Torrons.

Els banys de mar es feien més a prop d’un altre paradís, sota el « Bulli »…a la « Cala Monjoll ».

L’avi guaitava els partits del Barça i quan parlava dels Castellans era amb un sentiment d’odi. Sempre deia que mai no volia tornar viure en Espanya.

L’avia me contava el cupó de racionament de Franco, l’obligació de negar el Català, la pou de l’espanyol…

En aquesta època no entenia per què hi havia gent que diuen « Bona nit » i d’altres « Buenas noches »…la meua avia si ! Quan parlava en Català i que algú li contestava en Castellà ella li parlava en Castellà. Era això la pou de l’espanyol…i és sempre així per ella.

“Enfí” tot això fa part dels arrels, dels meus arrels. No estic nostàlgic, no !…potser una mica entristit però res n’ha canviat, tinc la pell de carn quan torno a escoltar sardanes i ploro cada vegada que veig un nen amb la Senyera Estelada a d’alt d’un castell.

No sé quan va començar però sé una cosa : Sóc Català per la vida i orgullós d’ésser-ho !!!

J. Massip (23/04/2006)

(Podeu opinar, preguntar, discrepar…. o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “Fòrum Nord-Català (FNC)”… del mateix VW C-n, columna de dreta)

Recomanem