15.01.2006 - 06:00
Divendres dia 13 a les 20:00 han estat presentats al saló de plens de l’Ajuntament de Ferreries els resultats preliminars de les recerques arqueològiques que es desenvolupen des del passat 15 de setembre a la Cova des Pas (Barranc de Trebalúger, Ferreries).
La conferència ha estat a càrrec dels coordinadors dels dos equips interdisciplinars que duen a terme la recerca, el Dr. Victor Manuel Guerrero Ayuso, de la Universitat de les Illes Balears, i el Dr. J. M. Fullola i Petit, de la Universitat de Barcelona. L’expectació amb la qual era esperada aquesta presentació ha fet que la sala de plens resultara insuficient per atendre al nombrós públic que ocupava tots els seients i que fins i tot s’agrupava al fons de la sala i a les escales d’accés.
L’acte s’ha iniciat després d’una breu intervenció de Joana Febrer, qui com a regidora de cultura de l’ajuntament ferrerienc ha agraït la deferència dels investigadors en escollir el municipi. I ha estat seguit per uns breus comentaris de Mateu Martínez, conseller de Cultura del Consell Insular, per agrair la consciència ètica dels descobridors de la cova, Pere Arnau, Josep Riera i Mónica Zubillaga, que comunicaren la troballa immediatament a les autoritats culturals.
Segons els investigadors, la Cova des Pas es tractaria d’una cova funerària que estaria en funcionament al voltant del 1000 a.C. i on fins ara s’han trobat les restes d’entre 60 a 70 individus. El ritual d’enterrament, pel que delaten els indicis arqueològics, començaria en el trasllat del difunt a la cova, embolcallat en una mena de mortalla de pell de bou i fixat a una civera mitjançant cordes d’espart. La civera seria transportada per les parets del penya-segat fins que les despulles del difunt, amb la seva mortalla i, en ocasions, acompanyades també per la civera de transport, foren dipositades en el terra de la petita cavitat, revestit per a l’ocasió per un petit jaç de branquillons. Els cadàvers es dipositaren en posició fetal i amb les mans recolzades en el cap. Només en algun d’ells s’aprecia el que es podria interpretar com un ritual de tonsura postmortem (semblant al documentat en la Cova des Càrritx) i del que resten els mateixos tubs de cuir amb taps de fusta contenidors dels cabells del difunt.
Els investigadors han ressaltat la importància de les restes momificades que presenten alguns dels esquelets (cabell, teixit muscular, pulmonar, cerebral) ja que gràcies a ells serà possible extraure informació sobre el parentesc dels membres inhumats, sobre les patologies que els afectaren, i perquè es podran realitzar estudis comparatius semblants amb altres poblacions antigues que es comencen a conèixer.
E.B.
