Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  21.12.2005  11:07

George Braques sota les urpes del nazisme

Eduard Márquez guanya el premi Octavi Pellissa pel projecte de novel·la 'La decisió de Brandes'

Men?ame
 

Fa deu anys que s'atorga el premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària o d'assaig en el camp de les humanitats. Enguany els 12.000 euros del premi s'han concedit al projecte de novel·la curta d'Eduard Màrquez titulada 'La decisió de Brandes'. Es tracta d'una història sobre la vida del pintor George Braques en l'època de la França ocupada a la Segona Guerra Mundial. L'editorial Empúries publicarà l'obra.

Eduard Márquez va començar a treballar aquesta història després de llegir una notícia ben curiosa a la contraportada del diari El país. Parlava d'un ciutadà jueu nordamericà que de vacances per Europa va passar pel museu Thyssen i va comprar el catàleg de l'exposició permanent. Quan va tornar als Estats Units li va ensenyar el catàleg a un amic també jueu. L'amic va quedar lívid i li va mostrar una fotografia on apareixia el seu avi amb aquell mateix quadre al darrera. Aquesta història va frapar a l'escriptor, que va començar a investigar i a llegir sobre l'expoli que el nazisme va fer de moltes col·leccions d'art que pertanyien a famílies jueves i també l'agressió que va emprar contra el que el nazisme deia l'art degenerat (cubisme, expressionisme, dadaisme...).



'Vaig començar a tirar del fil', explica Márquez, 'i durant nou mesos només vaig estar llegint i buscant informació. Llavors vaig trobar una anècdota fantàstica que li va passar al pintor cubista George Braques': El 26 de setembre de 1941, Walter Andreas Hofer, assessor de Hermann Göring i conservador en cap de la seva col·lecció d’obres d’art, va escriure al seu patró: Braques és un ari que viu a París fent de pintor. La seva col·lecció és a Bordeus, requisada pel Devisenschutzkommando, però caldrà desbloquejar-la. He negociat personalment amb ell la possibilitat de recuperar ràpidament els seus quadres si s’avé a desfer-se del seu 'Retrat d’una noia' de Cranach. Ens reserva el quadre, que, si no fos per això, segur que no vendria, i em notificarà la seva decisió durant la meva propera visita a París. Els seus altres quadres no tenen cap interès per a nosaltres.



Aquest és el punt de partida de la novel·la. Márquez assegura que no sap què va decidir Braques i tampoc on va anar a parar el retrat de Cranach.



A 'La decisió de Brandes' l'autor explica la història de George Braques a través d'un personatge amb un nom molt semblant, Brandes. Fa que el pintor no sigui cubista sinó expressionista, però el que li passa al protagonista forma part de la biografia de Braques. Márquez ha dit que hi ha dos elements que volia treballar: la importància de les petites formes de resistència quotidiana que es converteixen en símbols. Per altra banda, repassar la vida d'una figura d'edat i que està a punt de morir sense descendència.



El jurat del premi-beca Octavi Pellissa el formen Josep M. Castellet, Xavier Folch, Jordi Herralde, Pere Portabella i Carles Santos (que ha substituït Manolo Vázquez Montalbán). Tot ells eren amics de Pellissa. Com ha explicat Folch, el primer militant del PSUC a la Universitat de Barcelona no era un home molt conegut però va marcar tota una generació de personatges que el van conèixer i ha dit que era 'la sal de la terra'. Aquest és el desè any que es convoca. Entre els autors que han obtingut l'Octavi Pellissa hi ha Pep Coll, Antoni Puigverd, Vicenç Pagès, Joan M. Oleaque, Maria Àngels Anglada, Salvador Oliva, Ada Castells, Màrius Serra, Josep M. Fonalleras, Biel Mesquida, Xavier Muntanyà, Jordi Puntí i Francesc Serés.

Men?ame