13.12.2005 - 06:00
Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha editat el cinquè volum del dietari de l’escriptor i polític Maurici Serrahima (1902-1979), ‘Del passat quan era present, V (1969-1971)’. El fet que Serrahima fos un dels organitzadors de la resistència política i cultural del país fa que aquests dietaris siguin de gran interès, ja que aporten dades des de la postguerra fins als anys setanta. A més, Josep Poca, curador de l’obra, en reivindica el seu valor literari.D’aquest cinquè volum, Poca i Gaya destaca com Serrahima explica les activitats polítiques d’aquells anys de cara al canvi polític, les reflexions que fa sobre el fet d’escriure i també els esdevevniments familiars i quotidians. Parla molt de Josep Pla: a diferència d’altres intel·lectuals i escriptors que li havien donat l’esquena per qüestions polítiques, Serrahima hi tenia molt de contacte i defensava que era un gran escriptor i que s’havien de separar les coses. En aquest cinquè volum, per exemple, Serrahima explica com es va enregistrar una entrevista a Pla en la qual ell li feia les preguntes, que avui es pot veure íntegra a la Fundació Pla de Palafrugell. Josep Poca també ha destacat la quantitat d’informació que aporta Serrahima sobre l’evolució de la Nova Cançó. Va conèixer bé els protagonistes d’aquesta aventura, perquè el seu fill Lluís hi estava vinculat (va escriure la cançó ‘Què volen aquesta gent?‘).
D’aquesta cinquè volum de ‘El passat quan era present’ se n’ha fet ressò el periodista Joan de Sagarra a les planes salmó de La Vanguardia (‘La Terraza’, 27-11-05). Sagarra aporta dades interessants sobre l’edició dels dietaris de Serrahima: Edicions 62va començar a publicar el primer volum del dietari l’any 2003, però després del desinterès d’aquesta editorial per continuar l’edició, va assumir el projecte Publicacions de l’Abadia de Montserrat. De fet, explica Sagarra, Edicions 62 en vida de Serrahima ja havia publicat dos volums del dietari, però van ser autocensurats per superar la censura i, així i tot, censurats per les autoritats franquistes. És per això que, arran del centenari del naixement de Serrahima l’any 2002, un grup d’amics seus (Josep Benet, Anton Cañellas, Albert Manent i Joan Rigol) es van proposar de tornar a publicar el dietari íntegre. Diu Sagarra: ‘Així doncs, en només tres anys s’han publicat cinc volums del dietari de Serrahima, 2.294 pàgines en total (i falta el sisè, que sembla que serà el darrer)’.
Enllaços
Més informació VilaWeb Lletres.