25.08.2005 - 22:04
…
Claude Simon, Premi Nobel de literatura en 1985, s’ha mort el 6 de juliol de 2005, als 91 anys. L’escriptor català, d’expressió francesa, un dels més grans escriptors del segle XX, ha renovat l’art literari.
Nascut a Madagascar en 1913, es considerava català per la seva mare; el seu pare va morir amb l’exercit colonial durant la primera Guerra Mundial, quan tenia només 1 any. Claude va passar la seva infantesa a Perpinyà educat per la seva mare, que perdrà als 11 anys, i la seva avia.
Acabats els seus estudis secundaris a París, va tornar a Catalunya per estudiar la fotografia i la pintura a l’escola de Belles-Arts de Perpinyà. Als 23 anys, va anar a Barcelona per lluitar amb l’exercit republicà durant la Guerra Civil, ho evoca en Le Palace. No podia acceptar veure instal·lar-se el feixisme sota el cel que comparteixen els catalans. Sobre els passos del seu pare, miraculosament salvat de l’exterminació de la seva unitat, va ser empresonat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
Després de la seva evasió dels camps alemanys, de retorn a Perpinyà – aleshores en zona lliure – on tenia la seva família, va acabar el seu primer llibre, Le tricheur (publicat en 1945). Va comprar una propietat a Salses on va cultivar la vinya i va començar a escriure la seva obra, en la Lina d’en Proust, emmarcada per les guerres.
No estic sorprès del mínim reso que va tenir la mort d’en Claude Simon. Mai hem sabut valorar els grans homes arrelats a la nostra terra. Simon té una vertadera dimensió internacional. Cara a cara amb en Gorbatchov o rebut per l’Emperador del Japó, el nostre Premi Nobel va ser convidat a conferències arreu del món. Malgrat tot, no s’ha acceptat de donar el seu nom a la Universitat de Perpinyà, que hauria estat molt millor que el de Via Domitia en la « línia d’en Frechus ».
En 1904, Frederic Mistral, escriptor d’expressió occitana, aconseguia el premi (creat en 1901). Mistral gran defensor de l’agermanament occitano-català té un monument a Montjuïc. Tot esperant que altres autors en llengües minoritzades, com en J-D Bezonoff o en J-L Lluís, siguin premiats, em pregunto : Com pot ser que en Simon arrelat a la terra catalana no té cap reconeixement de la part dels catalans ? Recordem que Simon era l’únic Premi Nobel català viu !
Ramon Jordi Faura i Labat
(Podeu opinar, preguntar, discrepar…. o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “BLOG/fòrum de lliure expressió”… del mateix VW C-n, columna de dreta)
