Arguments en favor d’un altre estatut valencià: Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià

L’actual Estatut d’Autonomia valencià és, com tot text legal, fill d’un determinat moment històric i d’una determinada correlació de forces polítiques i socials. En el nostre cas, el moment històric és la transició del franquisme a la democràcia, que en el cas del País Valencià va ser particularment violenta i conflictiva. En aquest sentit, l’Estatut actual és producte del xantatge de la dreta espanyola durant aquells anys i de les renúncies dels sectors majoritaris de l’esquerra institucional als trets identitaris i, sobretot, a un model de país amb capacitat real d’autogovern. Aquestes renúncies, fetes en nom d’una suposada pacificació que hauria de permetre l’extensió de l’ús social de la llengua (‘que li diguen com vulguen, però que la parlen’) i d’un retrobament dels territoris de llengua catalana (‘fem primer valencianisme i més endavant ja ens retrobarem tots’), s’han mostrat com un fracàs absolut: la llengua continua conflictivitzada i el seu ús pateix un retrocés constant, començant pels espais institucionals. I la fractura que vol distanciar i fins i tot enfrontar el País Valencià amb Catalunya no ha parat d’alimentar-se amb diners públics, amb l’objectiu de fomentar un valencianisme regionalista espanyol profundament anticatalanista.