‘Contes per una setmana’ primer llibre de Jordi Sempere

Jordi Sempere debuta en el món de la literatura amb ‘Contes per una setmana’ (Llibres de l’Índex, colecció Narrativa contemporània), un recull de set relats que estan estructurats per l’ordre temporal dels dies de la setmana. El temps és l’element que conforma l’estructura del llibre i l’editor, Josep M. Orteu, l’apunta com a leit motiv. Sempere diu que potser sí, que ‘la vida és temps i el temps és la vida’. El llibre comença amb el relat ‘Breu història del temps’, que fa de pòrtic i on parteix d’una dita popular que dóna sentit a l’estructura del llibre. Els contes que el segueixen tenen elements de l’absurt i tocs surrealistes i on de manera subterrània es plantegen temes morals. També mantenen un to humorístic. Les narracions són molt variades: una és la història d’un home que havia perdut el cor; una altra va sobre un governant obsessionat en recuperar una llengua ancestral (que en sentir-la li provoca una erecció), que està abocada a la desaparició per culpa dels decrets que ell mateix un dia va dictar…

Jordi Sempere és el fill petit de l’escriptora i periodista Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Diu que n’està molt orgullós, però que en literatura no se’n sent deutor. Que ella va agafar l’Eixample com a escenari literari i ell, en canvi, reflecteix sempre mons irreals. Per contra, explica que ha estat influenciat per Pere Calders i que també li agrada molt Quim Monzó, que llegeix Bohumil Hrabal i també Cortázar, encara que també té influències que venen de fora de la literatura. Explica que el que escriu ara és força cinematogràfic.

Aquest autor novell té trenta anys, és antropòleg i abans de l’estiu entregarà la tesi doctoral, un estudi comparatiu sobre com es veu afectada l’agricultura en les àrees metropolitanes de Tolosa i Barcelona (‘em preocupa la degradació del territori’, explica). I, per si no en tingués prou, escriu. Escriu i projecta continuar escrivint en el futur sense deixar l’antropologia, que diu que és una font d’inspiració i d’aproximació a la realitat que li va molt bé per escriure.

Per què escrius? se li pregunta. Diu: ‘És una mena de creixement, i també una manera de conjurar els mals esperits. M’agrada molt posar humor a les històries. Aquests contes que ara presento no ho són gaire d’humorístics, però el proper llibre tindrà molt d’humor surrealista’. Sempere explica que escriu de fa anys, que té molts contes i que ha acabat una novel·la (que l’ha de deixar reposar), que vol ser la primera d’una triologia.