14.03.2001 - 20:34
No hi ha dubte que portem una mala ratxa, en aquests darrers dies, han traspassat diferents personatges, d’aquells que no n’entren gaires en un quilo. A les morts ocorregudes aquests dies, ara cal afegir la de Ramon Barnils, professor i periodista. Fa anys vaig començar a escoltar-lo a la matinada a Catalunya Ràdio, el programa es deia El lloro el moro el mico i el senyor de Puerto Rico, magnífic programa, ple d’humor i sarcasme, com en ell era habitual, acompanyat per dues persones també brillants en Jordi Vendrell, ara presentador del programa de Catalunya Ràdio, L’internauta, dedicat al món d’Internet, i també acompanyat per l’escriptor Quim Monzó. Darrerament col·laborava en el programa Postres de Músic de l’emissora darrerament esmentada, en aquesta temporada 2000-2001, ja no ho va pogué fer, segurament per causa de la seva malaltia. Diverses facetes el caracteritzaven, en citaré únicament dues, no respectava quasi res del que estava establert, i el seu fort sentiment nacional català. Sens dubte aquesta professió, ha perdut avui un dels seus principals actius, i aquest país en una setmana ha perdut, un advocat, un arquitecte, un humorista i un periodista, inigualables, que fan que tots avui siguem, no una mica, sinó força més pobres. Son persones que van néixer als voltants de la guerra civil, i que segurament aquella manca de recursos, van despertar en ells l’enginy que els caracteritzava. No sé qui va ser que va dir, que la Itàlia pobre ens va donar, la Capella Sixtina, il Ponte Bechio, la Torre de Pisa, i mil coses més, i que en el darrers vint segles, Suïssa, només va saber inventar el “rellotge de cucut”. Nosaltres en els darrers temps em tingut gent brillant, que ens ha representat per tot el món, i el que ara em fa por, es que en un futur proper, potser no sabrem ni inventar rellotges de cucut. No sé on ets avui, Ramon, però el que si sé que ho intentaràs canviar. Enric Alloza, stqv.
