29.04.2005 - 13:15
La identificació del poble amb la llengua comuna és tan imprescindible, que, si no es produeix, eixa absència pot anul·lar la vitalitat i l’èxit efectiu de la normalització lingüística
Abelard Saragossà
Sentir-se o no valencians. Eixa és la qüestió. Aquesta comunitat autònoma no s’ha distingit per ser acceptada i reconeguda amb orgull per la gent que viu en ella, és a dir, pels valencians i les valencianes. Molt probablement, eixe fet condiciona i explica el comportament dels ciutadans a l’hora de parlar, escriure, llegir, relacionar-se a tot arreu, i votar a determinats partits i no donar el vot a uns altres. Cal pensar, sense arribar a un injustificat prejudici, que els diversos trets característics d’un país estableixen una interrelació entre ells i, per eixe motiu, allò que ocorre en un element condiciona els altres, i d’aquesta manera els país és com és i no d’una altra forma. I això és el que es detecta que ocorre, i ha ocorregut gairebé sempre, al País Valencià. Llengua, territori, història, cultura, manifestacions literàries i artístiques, economia, política, vida en societat, autoconcepte, autoestima i uns altres elements fan que, a partir de la pròpia influència i de les conseqüències de les relacions dels uns amb els altres, els valencians som els que som, i el nostre poble és com és.